Mani­fest del 25 d’a­bril de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta: Som Paï­sos Catalans

Aquest 25 d’Abril cele­brem la nos­tra dia­da nacio­nal, i milers de per­so­nes tor­nem a eixir al carrer per defen­sar la nos­tra iden­ti­tat, el nos­tre terri­to­ri, i el nos­tre poble i tam­bé per assen­ya­lar el camí d’estels que ens por­ta­rà cap a la lli­ber­tat. Cada 25 d’Abril demos­trem als nos­tres opres­sors que mal­grat els més de tres segles d’ocupació, mal­grat l’explotació a la qual sot­me­ten a la clas­se tre­ba­lla­do­ra, man­te­nim la nos­tra dig­ni­tat com a poble rebel.

Els Paï­sos Cata­lans som un poble en movi­ment. Unit per una llen­gua tan arre­la­da a aques­ta terra que ha sobre­vis­cut durant segles a l’intent d’extermini dels pode­ro­sos estats espan­yol i fran­cès. La llen­gua cata­la­na sal­va­da i sos­tin­gu­da arreu del terri­to­ri per aquells sec­tors socials que mai han venut al seu país: les clas­ses popu­lars. La metxa de la nos­tra cul­tu­ra con­ti­nua ence­sa i es mani­fes­ta arreu del terri­to­ri mit­ja­nçant la nos­tra músi­ca, els nos­tres cants, les nos­tres dan­ses, les nos­tres fes­tes popu­lars, les nos­tres tra­di­cions,… sobre­viu grà­cies a l’empenta de la nos­tra gent, en espe­cial del jovent. A prin­ci­pis d’enguany han tor­nat a cau­re sobre les tra­di­cions dels Paï­sos Cata­lans noves res­tric­cions, com ara l’anomenada direc­ti­va euro­pea del foc, la nos­tra cul­tu­ra amb el seu taran­nà mar­ca­da­ment des­obe­dient ha demos­trat his­tò­ri­ca­ment que, mal­grat els entre­bancs, sal­ta el fil­fe­rro ins­ti­tu­cio­nal, bur­la totes les prohi­bi­cions i per­viu a tra­vés del temps. 

Mal­grat que ens ho repe­tis­quen una, cent o mil vega­des, no som, no hem sigut mai, un poble mue­lle, pac­tis­ta, menin­fot. Els Paï­sos Cata­lans estan for­jats en el foc del com­bat i la nos­tra his­tò­ria està pla­ga­da d’episodis de rebel·lia i resis­tèn­cia, de revol­tes i llui­tes popu­lars. Ager­ma­nats, sega­dors, mau­lets, mique­lets, ludis­tes, vaguis­tes, inter­na­cio­na­lis­tes, femi­nis­tes, anar­co­sin­di­ca­lis­tes, comu­nis­tes, eco­lo­gis­tes, insum­bis­sos, oku­pes, inde­pen­den­tis­tes,… for­men part de la nos­tra memò­ria his­tò­ri­ca i del nos­tre pre­sent de lluita. 

Els Paï­sos Cata­lans som una nació. Però una nació no només està con­for­ma­da per les dife­rents mani­fes­ta­cions de la nos­tra llen­gua i cul­tu­ra. La nació la for­mem les per­so­nes, les rela­cions huma­nes i eco­nò­mi­ques que esta­blim entre nosaltres. 

L’enemic ho té clar, reco­neix la nos­tra sin­gu­la­ri­tat, i actua en con­se­qüèn­cia. En l’actual cri­si eco­nò­mi­ca el capi­ta­lis­me col­pe­ja espe­cial­ment la clas­se tre­ba­lla­do­ra dels Paï­sos Cata­lans impo­sant-nos un plus de pre­ca­rie­tat, que en espe­cial impac­ta entre les dones, les i els immi­grants, i les i els joves. A casa nos­tra, hi ha més d’1.600.000 per­so­nes atu­ra­des. L’atur del jovent supera el 42%. El fet que els Paï­sos Cata­lans con­cen­tren més del 40% dels ERO i tan­ca­ments d’empreses de tot l’estat espan­yol no és una casua­li­tat. Misè­ria i frus­tra­ció s’escampen arreu de les comar­ques i així, mit­ja­nçant els tan­ca­ments, la pre­ca­rie­tat i els aco­mia­da­ments, Espan­ya i Fra­nça pre­te­nen des­truir les nos­tres fonts de vida, empo­brir-nos per fer-nos més depen­dents,… en defi­ni­ti­va, el capi­ta­lis­me sal­vat­ge i l’opressió nacio­nal espan­yo­la i fran­ce­sa volen des­truir la notra terra, neu­tra­litzar-la, rele­gar-la al no-res. 

És moment, doncs, que les per­so­nes tre­ba­lla­do­res d’arreu dels Paï­sos Cata­lans pren­guem cons­cièn­cia del que som i de qui tenim enfront. Que el nos­tre poble cree xar­xes de llui­ta allà on l’opressió nacio­nal i social és pre­sent, i bas­tis­ca meca­nis­mes de com­bat que el por­ten, a poc a poc, a cons­ti­tuir-se en un agent social actiu i ver­te­bra­dor. Amb la Uni­tat Popu­lar, la siner­gia de totes les llui­tes a cada barri, poble i ciu­tat, els Paï­sos Cata­lans acon­se­gui­ran el seu alli­be­ra­ment nacio­nal i social. L’Esquerra Inde­pen­den­tis­ta té un paper cab­dal aques­ta cons­truc­ció del con­tra­po­der popu­lar a la nos­tra nació ja que apor­tem estra­tè­gia i tàc­ti­ca, tre­ba­llem sec­to­rial­ment en dife­rents àmbits, des del sin­di­ca­lis­me a la defen­sa de l’ensenyament públic, des de les orga­nitza­cions de joves a la defen­sa del patri­mo­ni, i dona­da la nos­tra implan­ta­ció arreu dels Paï­sos Cata­lans podem donar una pers­pec­ti­va terri­to­rial més ampla i ser­vir de con­nec­tor de lluites. 

La Uni­tat Popu­lar per la que tre­ba­llem ha de tin­dre com objec­tius mínims la terri­to­ria­li­tat, la defen­sa del dret a l’autodeterminació i la defen­sa dels drets de la clas­se tre­ba­lla­do­ra. Des de l’Esquerra Inde­pen­den­tis­ta apos­tem per la cons­truc­ció nacio­nal dels Paï­sos Cata­lans. Ente­nem que la Uni­tat Popu­lar té un paper clau en aquest sen­tit, donat que la cons­truc­ció nacio­nal només pot ava­nçar al mar­ge dels marcs autonòmics/​regionals i cons­ti­tu­cio­nals espan­yol i fran­cès. Cal que siguem capaços de desobeir els poders dels estats, que estem dis­po­sats a la con­fron­ta­ció, per tal de poder asso­lir un futur lliu­re. I alho­ra cal que siguem crea­tius per tei­xir la nos­tra nació des de l’activació de les ini­cia­ti­ves popu­lars que tras­pas­sen les fron­te­res admi­nis­tra­ti­ves i arre­len en el si del nos­tre poble. 

I recor­dem: tot pro­jec­te eman­ci­pa­dor que no pren­ga el marc nacio­nal de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fra­ga a Maó, serà incom­plet i far­cit de contradiccions. 

Per­què cap terri­to­ri cata­là ha de que­dar exclós de l’alliberament: el País Valen­cià, les Illes Balears i Pitiü­ses, Prin­ci­pat de Cata­lun­ya, la Cata­lun­ya Nord, la Fran­ja de Ponent, Ando­rra… tots i totes… 

Som Paï­sos Catalans! 

Sig­nem el mani­fest com a orga­nitza­cions de l’Esquerra Inde­pen­den­tis­ta: Enda­vant (OSAN), CAJEI, COS, Mau­lets, SEPC, Aler­ta Solidària.

Valèn­cia, Paï­sos Cata­lans, Abril de 2010

www​.enda​vant​.org