El poble cata­là con­tes­ta amb «Èxit rotund»

A con­ti­nua­ció vegeu la crò­ni­ca de la mani­fes­ta­ció de lli​ber​tat​.cat

I, tal com era pre­vist, 100% inde­pen­den­tis­ta. De fet, la pre­sèn­cia de sen­ye­res era ínfi­ma en com­pa­ra­ció amb la d’es­te­la­des. Una mani­fes­ta­ció sen­se pre­ce­dents, una cita his­tò­ri­ca que sens dub­te mar­ca un impàs en el pro­cés d’au­to­de­ter­mi­na­ció català.

Una sen­ye­ra de 250 metres qua­drats i el lema esco­llit per Òmnium «Som una nació. Nosal­tres deci­dim» ha enca­pça­lat la mani­fes­ta­ció, que ha sor­tit a les sis de la tar­da de Pas­seig de Grà­cia i ha aca­bat a les vuit del ves­pre a la plaça Tetuan. Ha aca­bat la capça­le­ra, per­què la res­ta de l’es­de­ve­ni­ment ha con­ti­nuat fins la nit. De fet, la capça­le­ra de la mani­fes­ta­ció s’ha hagut de dis­sol­dre a cau­sa de la immen­sa gentada.

Els mani­fes­tants han omplert el pas­seig de Grà­cia i la Gran Via i a la cruï­lla entre les dues vies la capça­le­ra s’ha dis­gre­gat a cau­sa de la mul­ti­tud. Des­prés de la dis­gre­ga­ció, la mani­fes­ta­ció ha con­ti­nuat el seu tra­jec­te fins a la plaça de Tetuan. D’a­ques­ta mane­ra, els polí­tics no han pogut ni aca­bar la mani­fes­ta­ció i han mar­xat cap a casa dei­xant un poble unit per un sol clam.

En aca­ba­da la mar­xa a plaça Tetuan l’ac­tor Lluís Soler i l’ac­triu Txe Ara­na han lle­git uns tex­tos i per últim ha sonat l’him­ne d” »Els Segadors».

Mon­ti­lla, escridassat

Darre­re la sen­ye­ra i la pan­car­ta hi ana­ven el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach, i els qua­tre expre­si­dents. Mon­ti­lla ha estat l’a­se dels cops de tota la repre­sen­ta­ció auto­no­mis­ta, que jun­ta­ment amb Duran i Llei­da ha rebut mos­tres ‑com no podia ser d’al­tra mane­ra- del des­con­ten­ta­ment popu­lar que es viu al país.

Mon­ti­lla i el con­junt de la clas­se polí­ti­ca han fet una cam­pan­ya polí­ti­ca i medià­ti­ca des­pro­por­cio­na­da per tal de fer pas­sar la mani­fes­ta­ció per una pro­tes­ta en defen­sa de l’Es­ta­tut que va refe­ren­dar la ciu­ta­da­nia i que el TC ha reta­llat. Aques­ta cam­pan­ya va cul­mi­nar amb la polè­mi­ca de la capça­le­ra, que final­ment es va sal­dar amb un enca­pça­la­ment com­par­tit. Per cul­pa de tot això, Mon­ti­lla no ha pogut impe­dir, mal­grat l’am­pli cor­dó de segu­re­tat, evi­tar les xiu­la­des i, sobre­tot, els monu­men­tals crits d” »Inde­pen­dèn­cia».

Mon­ti­lla ha hagut de mar­xar escor­tat pels Mos­sos d’Es­qua­dra apar­tant els ciu­ta­dans que l’en­vol­ta­ven. Fins i tot, l’han tras­lla­dat a la seu del Depar­ta­ment de Jus­tí­cia, situat al carrer de Casp amb Pau Cla­ris, on s’hi ha estat uns cinc minuts fins que ha pogut mar­xar amb el seu vehi­cle ofi­cial. En aquell moment, diver­sos mani­fes­tants han inten­tat evi­tar que el vehi­cle pogués mar­xar. Mon­ti­lla ha pagat la seva prò­pia mone­da, i en lloc d’a­con­se­guir boi­co­tar la mani­fes­ta­ció inde­pen­den­tis­ta per­què fos auto­no­mis­ta, ha acon­se­guit que el boi­co­tes­sin a ell.

Tan­ma­teix, sem­bla que no li ha que­dat clar, o bé ho volen ocul­tar, atès que el PSC no només no ha admès que la mani­fes­ta­ció ha estat 100% inde­pen­den­tis­ta, sinó que han comu­ni­cat que «el poble de Cata­lun­ya ha sor­tit al carrer i ha expres­sat que se sent dol­gut per una sen­tèn­cia que reta­lla allò que el poble de Cata­lun­ya va votar». A més, reduei­xen la mas­sa des­con­ten­ta amb Mon­ti­lla i que l’ha escri­das­sat a «acti­tuds de rebuig intran­si­gent mino­ri­ta­ri», en boca del con­se­ller de Polí­ti­ca Terri­to­rial i Obres Públi­ques (PTOP), Joa­quim Nadal, que mal­grat que la mani­fes­ta­ció al com­plet, tret del bloc del PSC, s’ha mani­fes­tat per la inde­pen­dèn­cia, ell s’ha obs­ti­nat a insis­tir que la gent que els ha cri­dat és «una minoria».

D’a­rreu dels Paï­sos Catalans

Final­ment han estat 1.697 les enti­tats de pun­ta a pun­ta dels Paï­sos Cata­lans que s’han adhe­rit a la con­vo­ca­tò­ria d’Òm­nium Cul­tu­ral pel dret a deci­dir i en con­tra de la sen­tèn­cia de l’Es­ta­tut. Des del País Valen­cià, es cal­cu­la que s’han des­plaçat a Bar­ce­lo­na unes 3.000 per­so­nes. Des de Valèn­cia capi­tal, s’han mobi­litzat fins a dotze auto­bu­sos. I és que, tal com ha des­ta­cat el pre­si­dent d’Acció Cul­tu­ral del País Valen­cià, Eli­seu Cli­ment, «qual­se­vol atac a Cata­lun­ya és tam­bé un atac a Valèn­cia». Minuts abans de come­nçar la mar­xa, Cli­ment ha vati­ci­nat que la mobi­litza­ció supe­raria en par­ti­ci­pa­ció la del 1977. No ana­va errat.

Atès que volar en avió és més cos­tós que viat­jar per terra, tot i que que el 10‑J ha comp­tat amb mul­ti­tud d’i­llencs con­vo­cats per l’Obra Cul­tu­ral Balear ‑que han com­par­tit bloc amb ACPV‑, les Illes Balears tam­bé s’han mobi­litzat però des de les Illes estant. El pas­sat diven­dres 9 de juliol, a la plaça de Cort de Pal­ma, un mile­nar de per­so­nes van par­ti­ci­par a l’ac­te con­vo­cat per l’O­bra Cul­tu­ral Balear i pels par­tits polí­tics de Balears (PSIB-PSOE, UM, PSM, EAV, Ini­cia­ti­va d’Es­que­rres, ERC, Els Verds i Ente­sa per Mallor­ca) en res­pos­ta a la sen­tèn­cia de l’Es­ta­tut de Cata­lun­ya, que tam­bé afec­ta nega­ti­va­ment l’au­to­go­vern de les Illes Balears. L’ac­te, que va estar pre­sen­tat per la vice­pre­si­den­ta de l’OCB, Mari­sa Cer­dó, va comp­tar amb les actua­cions dels ger­mans Mar­to­rell i de Mateu Matas «Xurí», que van fet una glo­sa­da con­jun­ta, i amb la par­ti­ci­pa­ció de dife­rents xere­miers. Amb els con­vo­cants de la con­cen­tra­ció por­tant una pan­car­ta amb el lema «En defen­sa del nos­tre auto­go­vern» darre­ra, el pre­si­dent de l’OCB, Jau­me Mateu, va lle­gir el mani­fest uni­ta­ri. Els assis­tents a l’ac­te van estar con­vi­dats en dues oca­sions a aixe­car uns car­tells amb els lemes «Som una nació. Nosal­tres deci­dim» i «En defen­sa del nos­tre auto­go­vern». L’ac­te va aca­bar amb els xere­miers inter­pre­tant l’him­ne de Mallor­ca, La Balanguera.

I la Cata­lun­ya Nord, de tot una mica. Men­tre que per una ban­da nom­bro­ses enti­tats han orga­nitzat auto­cars per bai­xar a Bar­ce­lo­na, per l’al­tra Tolo­sa ha aco­llit una mani­fes­ta­ció. En total, unes 25 enti­tats i par­tits polí­tics de la Cata­lun­ya Nord s’han adhe­rit a la mani­fes­ta­ció per la inde­pen­dèn­cia. Per altra ban­da, a Tolo­sa de LLen­gua­doc, cata­lans i occi­tans han pro­tes­tat davant el con­su­lat espan­yol a la matei­xa hora de la mani­fes­ta­ció, con­vo­cats pel Casal Cata­là, Cadres Cata­lans i el Par­tit occi­tà. Enar­bo­rant ban­de­res cata­la­nes, occi­ta­nes i bas­ques, una tren­te­na de per­so­nes s’han con­cen­trat davant de la repre­sen­ta­ció espan­yo­la, envol­ta­da per un cor­dó policial.

Blocs de la manifestació

Lema i sen­ye­ra com­par­tint capça­le­ra. En pri­mer ter­me hi havia la sen­ye­ra flan­que­ja­da a ban­da i ban­da per dos car­tells amb el lema i darre­re hi havia una gran pan­car­ta amb el lema com­plet de la mani­fes­ta­ció. Darre­re de la sen­ye­ra, hi havia el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla; el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach; els expre­si­dents del Govern, Jor­di Pujol i Pas­qual Mara­gall, i els expre­si­dents del Par­la­ment, Joan Rigol i Heri­bert Barre­ra. La sen­ye­ra, feta a mida per l’o­ca­sió, feia 10 metres per 25, és a dir un total de 250 metres qua­drats i la por­ta­ven una tren­te­na de sin­di­ca­lis­tes de la UGT i de CCOO. Tot això és fruit de la impo­si­ció socialista.

Darre­re de tot això ve ja l’àm­plia repre­sen­ta­ció de la socie­tat: Òmnium Cul­tu­ral, UGT, CCOO, CDC, PSC, ERC, UDC, ICV-EUiA, EI + CUP, Inter­sin­di­cal, Unió de Page­sos, PDD, Uni­ver­si­tat de Cata­lun­ya, IEC, Fede­ra­ció de Muni­ci­pis de Cata­lun­ya, ACM, Deci​dim​.cat, Pimec, Cecot, ACPV i Obra Cul­tu­ral Balear.

Trans­port públic col·lapsat

La cita d’a­quest dis­sab­te ha com­por­tat una gran mobi­litza­ció arreu dels Paï­sos Cata­lans i en molts casos el trans­port s’ha vist des­bor­dat. S’han orga­nitzat un miler d’au­to­cars d’a­rreu del terri­to­ri que s’han des­plaçat fins a la capi­tal cata­la­na i molts ciu­ta­dans tam­bé han arri­bat a la mani­fes­ta­ció amb trans­port pro­pi o amb tren. De fet, els regio­nals de Ren­fe a Giro­na han patit un atac a la cate­nà­ria que els ha impe­dit que pogues­sin tras­lla­dar mol­ta gent a Bar­ce­lo­na. A més, a les comar­ques nord-orien­tals s’han esgo­tat tots els auto­cars. Les enti­tats, par­tits polí­tics i ajun­ta­ments que han omplert els auto­bu­sos que havien llo­gat per anar a la mani­fes­ta­ció i volien llo­gar-ne un altre s’han tro­bat amb el fet que des de fa dos dies no hi ha cap auto­bús de la flo­ta dis­po­ni­ble. Aquest dis­sab­te entre les dues i les tres del mig­dia han sor­tit una cin­quan­te­na d’au­to­bu­sos cap a Bar­ce­lo­na. A Bar­ce­lo­na Ferro­ca­rrils i metro han patit aglo­me­ra­cions de gent tot i que havien refo­rçat el servei.

Pre­ce­dents: Només mani­fes­ta­cions con­tra ETA

Aques­ta mani­fes­ta­ció ha super­at totes les que s’han dut a ter­me fins ara. Però en algun cas per poc. Al Prin­ci­pat, ha super­at la del 18 de febrer del 2006 en defen­sa del dret a deci­dir, la del 1977 dema­nant l’Es­ta­tut ‑amb­dues ron­dant el milió- i la del 2003 del «No a la gue­rra», xifra­da en 200.000 per­so­nes. Mal­grat tot, Pas­qual Mara­gall va enca­pça­lar com a pre­si­dent la mani­fes­ta­ció pos­te­rior als atem­ptats de l’11‑M, que va reu­nir un milió i mig de par­ti­ci­pants, segons l’A­jun­ta­ment de Barcelona.

I és que al llarg de tots els anys de «demo­crà­cia» els governs s’han obs­ti­nat en fer sor­tir al carrer a la gent en cas d’a­tem­ptats, sobre­tot per part d’E­TA. Tant és així que el 22 de juny del 1987 unes 700.000 per­so­nes es van mani­fes­tar per con­dem­nar l’a­tem­ptat con­tra Hiper­cor, que va dei­xar 21 morts. Jor­di Pujol va con­vo­car aques­ta mani­fes­ta­ció sota el lema «Per la con­vi­vèn­cia, pau i lli­ber­tat. Cata­lun­ya rebut­ja el terro­ris­me». De fet, Pujol tenia per nor­ma acu­dir només a les mani­fes­ta­cions si eren «anti­te­rro­ris­tes».

El 21 de juliol del 1985 Pujol, tren­cant la seva tra­di­ció de no assis­tir a cap mani­fes­ta­ció que no fos con­tra ETA, es va col·locar al darre­re d’u­na pan­car­ta per soli­da­ritzar-se amb Bòs­nia durant la gue­rra dels Bal­cans. Va ser un fet impro­vi­sat, ja que l’any 2003 no va ni assis­tir a la mani­fes­ta­ció en con­tra de la gue­rra de l’Iraq.

Una altra mani­fes­ta­ció con­tra ETA va estar a punt de treu­re el títol a la del 10‑J. I és que el 14 de juliol del 1997 la pro­tes­ta per la mort del regi­dor del PP a Ermua (Bis­caia), Miguel Ángel blan­co Garri­do, va aple­gar un milió de per­so­nes al carrer, enca­pça­la­des per Pujol, per con­dem­nar l’a­tac. L’ob­ses­sió de Pujol va calar en la socie­tat cata­la­na de tal mane­ra que ha sor­tit qua­si més vega­des per con­dem­nar ETA que no pas per ella mateixa.

Fuen­te: CUP