L’ADN vol esdevenir una alternativa al procés de reforma estatutària que viu Galiza. En aquest sentit, el document se sustenta sobre el principi que «la sobirania política de Galiza correspon exclusivament al poble gallec» i es basa en vuit punts bàsics del moviment autodeterminista. El manifest està avalat per deu organitzacions diferents i significa l’inici d’un procés popular cap a l’autodeterminació.
La presentació, que va tenir lloc en el marc de la celebració de l’acte central de Causa Galiza ‑titulat «Després de trenta anys de frau estatutari, l’única alternativa segueix sent l’autodeterminació»-, va coincidir amb la commemoració del trentè aniversari de la no aprovació en referèndum de l’Estatut d’Autonomia gallec.
L’esciptor Séchu Sende va donar el tret de sortida a l’acte, que va tenir lloc a un Palau de Cultura de Pontevedra ple de gom a gom i que va comptar amb les actuacions musicals de Pel de Noz. L’acte va començar amb dos homenatges a Alexandre Bóveda a càrrec del seu fill i vicepresident de l’entitat que porta el seu nom, Xosé Luis Bóveda, i de José Manuel San-Martin Bouça Martinho, a càrrec de Joám Lopes, històric militant independentista i sindicalista de la CIG.
Suport internacionalista al procés d’autodeterminació gallec
L’acte va comptar també amb presència internacionalista per tal de donar suport a l’ADN gallec. Així, delegacions provinents dels Països Catalans, el País Basc i el Sàhara Occidental van apel·lar al dret a l’autodeterminació dels pobles oprimits. Olalha Barro i Charo Lopes, membres de Causa Galiza, van presentar els punts de l’Acord Democràtic Nacional acompanyats per representants d’altres organitzacions polítiques signants del manifest.
Braulio Amaro, portaveu de Causa Galiza, va parlar de les Bases Democràtiques Gallegues, antecedent de Causa Galiza. Ho va fer acompanyat dels representants d’altres pobles sotmesos per l’estat espanyol. En aquest sentit, Marc Sallas, en representació dels Països Catalans, va donar suport al manifest juntament amb Asier Altuna, membre de l’Esquerra Abertzale, i Mohamedu Elhiba, subdelegat sahrauí a Galiza.
L’ADN enumera els punts mínims de reivindicació sobiranista gallega com a alternativa a la reforma estatutària i és el primer pas d’un procés de diàleg amb els diferents agents socials, sindicals i polítics per donar a conèixer la proposta i enriquir-la amb les seves contribucions i anar sumant així adhesions d’amplis sectors populars.
L’himne nacional gallec i un homenatge a l’estàtua d’Alexandre Bóveda, màrtir de la lluita independentista gallega, van cloure l’acte.
Entre les organitzacions que donen suport a la iniciativa de Causa Galiza hi ha Movemento pola Base, Espaço Irmandinho, Frente Popular Galega, Partido Comunista do Povo Galego, Colectivo Nacionalista de Marín, Ceivar, Adiante, Assembleia da Mocidade Independentista, Confederación Unitaria dos Traballadores e Redes Escarlata.