Llibertat.cat un ofereix un recull dels fets més llegits i destacables al si de l’Esquerra Independentista durant els últims set dies.
Aquesta setmana les dues notícies més llegides tenen a veure amb el cos policial dels Mossos d’Esquadra. D’altra banda, la tercera notícia més llegida té a veure amb la lluita institucional de les assemblees de Ponent de la CUP.
En primer lloc, el passat dia 25 els Mossos d’Esquadra van començar a demostrar l’enduriment de les seves actuacions amb Felip Puig com a conseller d’interior. Una vintena d’antiavalots van retindre dimarts passat al matí una desena d’activistes del Comitè de barri de Sant Antoni de Barcelona per repartir fulls volants a les portes del Mercat del mateix barri. Els Mossos van impedir que aquests es moguessin, els van escorcollar i identificar sense raó que ho justifiqués. No prou amb això, els retinguts van denunciar que també havien rebut coces a les cames. A més, el comitè de Vaga del barri tenia el permís del director del Mercat de Sant Antoni per repartir fulletons. No obstant, aquests van estar retinguts fins que els van deixar en llibertat sense explicacions, i l’operatiu de tres furgonetes i quatre cotxes patrulla va marxar.
En segon lloc, tampoc deixem els Mossos d’Esquadra de banda perquè aquests es van convertir protagonistes d’un article del diari El Periódico. Aquest tractava sobre «la mobilització antisistema a Barcelona» del passat dissabte. A l’article s’especificava que de les 418 persones que van ocupar els multicines en desús, «178 havien estat identificats en accions similars, 13 eren anarquistes, 39 independentistes i 126 antisistema». Aquesta cita demostra que els Mossos d’Esquadra tenen arxius policials il·legals amb dades de les militants independentistes i anticapitalistes, ja que aquestes dades van ser proporcionades pel gabinet de premsa dels Mossos d’Esquadra. Això evidencia que les dades provenen d’arxius policials on es fa constar la ideologia dels activistes, cosa que està expressament prohibida per la llei de protecció de dades i protocols internacionals de funcionament dels cossos policials.
En el tercer lloc més llegit, destaquem com les assemblees de Ponent de la CUP rebutgen els pactes electorals. Això és així perquè sostenen que la CUP defensa un projecte d’emancipació nacional que va «lligat a la justícia social, un model de societat igualitari, respectuós amb el medi ambient, participatiu, antipatriarcal i solidari». A més, sostenen que el seu projecte polític «depassa els cicles electorals i no es condiciona per aquests». És per això que la presentació de candidatures en les properes municipals es valorarà per part de cada assemblea local sense que això suposi aturar la feina que les diferents assemblees estan duent a terme. I remarquen que treballaran «colze a colze amb d’altres organitzacions i moviments en defensa dels seus objectius tant al carrer com en el saló de plens».
A part d’aquestes notícies n’hi ha hagut d’altres de remarcables durant la setmana. Entre aquestes destaquen: la concentració a la Plaça Sant Jaume contra la reforma de les pensions que va convocada el passat divendres per la CUP, les declaracions de Jaume Soler que diu que «Les consultes s’han convertit en la primera expressió política rupturista», les previsions de la consulta sobre l’autodeterminació del Tirol del Sud que podria assolir més del 50%, la investidura del cantautor Raimon com a doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant, la recuperació de CiU de la llei de tancament de webs, com l’Agència d’Informació 29‑S va tornar a informar de la vaga del 27‑G, el 4,3% d’infants de la Catalunya Nord que també estudien en català i la demanda de la CUP de Barcelona en contra l’enderrocament de l’edifici protegit «La Rotonda».