l govern d’Artur Mas és una barreja que pot semblar estranya dins la tradició dels governs recents de la Generalitat de Catalunya, però que s’entén molt bé si s’analitza en funció de la tasca de contenció que ha de fer.
Si partim de la consideració que els dos “perills” que amenacen l’“estabilitat” de la societat catalana (segons els sectors dominants) són, d’una banda, la crisi financera, que no ha estat abordada a fons; i, d’altra banda, la voluntat d’independència d’una part creixent de la població, aquest govern s’ha pensat per a abordar aquests “dos problemes” amb solucions liberals i espanyoles.
No cal dir que, tal com ha estat anunciat, aquest govern farà pagar la crisi causada per les malvestats de la banca, a la població assalariada i restringint drets socials, començant per la Sanitat. I pel que fa a la voluntat d’independència, aquest govern ha expressat la seva voluntat de no sortir del marc politicojurídic espanyol, incorporant a Justícia una persona que s’ha destacat per oposar-se a les Consultes sobre la Independència i situant a Cultura una persona amb mentalitat espanyola i regionalista catalana, i que més ha treballat per frenar l’independentisme des de les seves posicions falsament federalistes. Aquest context contribuirà a demanar paciència i més paciència al poble català que es va manifestar el 10 de juliol passat. És una clara frustració d’una esperança. si mai algú va creure equivocadament en Artur Mas. Les condicions econòmiques i polítiques no sembla, però, que ajudin a aquesta paciència. Aquest govern, però, ho intentarà.