11 de Setem­bre, Dia­da Nacio­nal de Catalunya

Un any més, l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta sor­tim al carrer per l’On­ze de Setem­bre. En part per com­me­mo­rar una derro­ta que supo­sà la con­so­li­da­ció de la domi­na­ció bor­bò­ni­ca sobre la nos­tra terra. Però sobre­tot, per rei­vin­di­car una llui­ta de més de 350 anys, una llui­ta més viva que mai, per la lli­ber­tat dels Paï­sos Catalans.

Els estats espan­yol i fran­cès con­ti­nuen negant el dret del nos­tre poble a deci­dir el nos­tre futur en lli­ber­tat: el dret a deci­dir com orga­nitzem l’e­co­no­mia al ser­vei dels inter­es­sos de la majo­ria i no d’u­na mino­ria pode­ro­sa; el dret a prio­ritzar drets que hau­rien de ser uni­ver­sals com el de l’ac­cés a la sani­tat, a l’e­du­ca­ció, a l’ha­bi­tat­ge i al tre­ball; el dret de qual­se­vol per­so­na, vin­gui d’on vin­gui, sigui com sigui, a viu­re lliu­re­ment i amb igual­tat de con­di­cions a qual­se­vol altre; el dret a viu­re en la nos­tra llen­gua al con­junt dels Paï­sos Cata­lans; el dret a cons­truir una socie­tat de per­so­nes crí­ti­ques i lliu­res, que des­en­vo­lu­pin rela­cions lliu­res lluny del patró patriar­cal; el dret a rela­cio­nar-nos lliu­re­ment i soli­dà­ria amb la res­ta de pobles del món; el nos­tre dret, en defi­ni­ti­va, a cons­truir un futur sen­se inge­rèn­cies ni impo­si­cions de cap mena, en una terra sen­se explo­tats ni explotadors.

Avui, la dic­ta­du­ra dels mer­cats, la dic­ta­du­ra del capi­ta­lis­me, és el prin­ci­pal obs­ta­cle que impe­deix que puguem deci­dir el nos­tre futur en lli­ber­tat. És la lògi­ca absur­da i cri­mi­nal d’a­quest sis­te­ma eco­nò­mic la que pro­vo­ca cri­sis com la que estem patint. La que fa que els diri­gents euro­peus, espan­yols, fran­ce­sos i cata­lans esti­guin impul­sant mesu­res que afa­vo­rei­xen els pode­ro­sos, i que van cla­ra­ment en con­tra de la gran majo­ria, d’a­quells i aque­lles que hem de guan­yar-nos la vida tre­ba­llant o de qui ni tan sols té accés al treball.

No és cert que no hi ha cap alter­na­ti­va. És fals que l’ú­ni­ca sor­ti­da a la cri­si sigui reta­llar drets socials, guan­yats per la clas­se tre­ba­lla­do­ra i les clas­ses popu­lars amb anys de llui­ta. És men­ti­da que el deu­te que les admi­nis­tra­cions públi­ques tenen només es pugui eixu­gar reta­llant amb des­pe­sa social men­tre reduei­xen els ingres­sos pro­vi­nents de les apor­ta­cions dels més poderosos.

Tot aquest dis­curs en reali­tat vol ama­gar que s’es­tà rega­lant diners, poder i pos­si­bi­li­tats de nego­ci a bancs i a grans mul­ti­na­cio­nals. La fac­tu­ra l’hem de pagar les clas­ses populars.

L’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta creiem que hi ha una altra sor­ti­da a la cri­si. La que pas­sa per posar els drets de la majo­ria per sobre dels inter­es­sos mes­quins d’uns pocs. Defen­sem que la inde­pen­dèn­cia dels Paï­sos Cata­lans, i la seva trans­for­ma­ció socia­lis­ta són una pos­si­bi­li­tat real. Però només un poble orga­nitzat pot asso­lir els objec­tius pels quals llui­ta o als quals aspira.

Ho hem demos­trat i ho segui­rem demos­trant amb la nos­tra pràc­ti­ca. Ho hem demos­trat sent al carrer en totes les llui­tes dels darrers anys, en defen­sa dels inter­es­sos popu­lars, con­tra les reta­lla­des de tot tipus, socials i nacio­nals, que han cas­ti­gat les clas­ses popu­lars dels Paï­sos Cata­lans. Par­ti­ci­pant en les vagues gene­rals que con­tra la refor­ma labo­ral i con­tra la reta­lla­da de les pen­sions han tin­gut lloc durant el darrer curs polí­tic. Defen­sant el nos­tre tei­xit pro­duc­tiu, la nos­tra indús­tria i la nos­tra agri­cul­tu­ra en con­tra dels tan­ca­ments d’em­pre­ses i de la polí­ti­ca agrà­ria comu­ni­tà­ria. Llui­tant con­tra els des­no­na­ments (i en molts casos atu­rant-los) que cas­ti­guen els més per­ju­di­cats de l’es­pe­cu­la­ció immo­bi­lià­ria i ban­cà­ria. Defen­sant la sani­tat públi­ca con­tra els que volen tan­car hos­pi­tals públics i CAPs per tal d’a­fa­vo­rir la pri­va­titza­ció del sec­tor. Defen­sant la uni­tat de la llen­gua i dels Paï­sos Cata­lans con­tra el tan­ca­ment de mit­jans de comu­ni­ca­ció al País Valen­cià i a les Illes Balears i Pitiü­ses. Opo­sant-nos a la des­truc­ció del terri­to­ri pro­duc­te d’un model eco­nò­mic i ener­gè­tic espe­cu­la­tiu i depre­da­dor, que no dub­ta en insis­tir amb l’e­ner­gia nuclear a la nos­tra terra, quan aquest any hem tin­gut més pro­ves que mai que és sinò­nim de mort i de des­truc­ció. Enfron­tant-nos als racis­tes i als fei­xis­tes allà on aquests avan­cen amb el seu dis­curs d’o­di i de divi­sió, tan fun­cio­nal als inter­es­sos dels pode­ro­sos. Com­ba­tent la repres­sió de l’es­tat allà on s’ha pro­duït, opo­sant-hi la soli­da­ri­tat del nos­tre poble als llui­ta­dors d’a­quí i d’a­rreu. Ava­nçant en la con­fi­gu­ra­ció d’u­na alter­na­ti­va de llui­ta uni­tà­ria per al jovent del nos­tre poble grà­cies al pro­cés de con­fluèn­cia entre la CAJEI i els Mau­lets. I ho hem demos­trat tam­bé, pre­sen­tant alter­na­ti­ves reals i con­cre­tes a cada vega­da més pobles on, a tra­vés de la CUP, la veu de la uni­tat popu­lar i de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta té cada vega­da més suport.

Ara és l’ho­ra de con­ti­nuar ava­nçant, orga­nitzant-nos, sor­tint al carrer, plan­tant cara i cons­truint alter­na­ti­ves. Ava­nçant en el tre­ball uni­ta­ri de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta i la con­fi­gu­ra­ció de la Uni­tat Popu­lar arreu dels Paï­sos Cata­lans. Aquest és el nos­tre com­pro­mís, i et con­vi­dem a tu tam­bé a assumir-lo.