Anà­li­si elec­to­ral: Pocs inde­pen­den­tis­tes a dins, molts a fora – Lli​ber​tat​.cat

Menys inde­pen­den­tis­tes que mai. Si con­si­de­rem ERC un par­tit inde­pen­den­tis­ta, el dels pro­pers qua­tre anys serà una cam­bra prin­ci­pa­ti­na amb menys inde­pen­den­tis­tes, mal­grat la con­jun­tu­ra his­tò­ri­ca d’au­ge inde­pen­den­tis­ta que vivim.

Com era d’es­pe­rar per la seva tra­jec­tò­ria, ERC ha pun­xat i de 21 dipu­tats ha pas­sat a 10. Dels 11 per­duts 4 han ser­vit per donar la ben­vin­gu­da a Soli­da­ri­tat Cata­la­na, que entra per pri­mer cop al Par­la­ment mal­grat la seva escas­sa tra­jec­tò­ria i man­ca de pro­gra­ma polí­ti­ca, men­tre que la res­ta pre­vi­si­ble­ment ha anat a parar a CiU, que ha arra­sat. Segons l’en­ques­ta de Lli​ber​tat​.cat, un 59,1% ha optat per opcions inde­pen­den­tis­tes. Resul­tats comar­ca a comarca.

Un total de 3.134.110 per­so­nes han votat a les elec­cions al Par­la­ment de Cata­lun­ya, cosa que repre­sen­ta el 59,95% de par­ti­ci­pa­ció. Aques­ta par­ti­ci­pa­ció supera en qua­tre punts la regis­tra­da fa qua­tre anys. 5.363.356 per­so­nes esta­ven cri­da­des a les urnes aquest diu­men­ge. L’abs­ten­ció però, segueix essent ele­va­da, del 40%, un índex molt simi­lar a l’ob­tin­gut a les elec­cions del Par­la­ment del 1988 i del 1999.

CiU ho recull tot i con­ver­teix el Prin­ci­pat en un terri­to­ri monocolor

Con­ver­gèn­cia i Unió (CiU) ha ha guan­yat acla­pa­ra­do­ra­ment les elec­cions al Par­la­ment 2010. Amb 62 escons i 1.193.640 vots (el 38,47% del total), CiU se situa en pri­me­ra posi­ció. Els 62 dipu­tats, però, que­den lluny dels 69 que mar­quen la majo­ria abso­lu­ta de la cam­bra, la vic­tò­ria que Artur Mas dema­na­va per dotar Cata­lun­ya d’un govern fort. Amb tot, CiU s’ha impo­sat amb como­di­tat a Bar­ce­lo­na (35 dipu­tats), Tarra­go­na (9), Giro­na (9) i Llei­da (9) i Artur Mas no hau­rà de tenir pro­ble­mes per for­mar un govern esta­ble a la Gene­ra­li­tat i gover­nar amb mino­ria si la inves­ti­du­ra així ho permet.

CiU ha acon­se­guit en aques­tes elec­cions al Par­la­ment de Cata­lun­ya els quarts millors resul­tats de la seva his­tò­ria des de la recu­pe­ra­ció de la demo­crà­cia. Artur Mas ha guan­yat les tres con­te­ses elec­to­rals a les quals s’ha pre­sen­tat com a líder de la fede­ra­ció, però a dife­rèn­cia de les dues ante­riors, aques­ta vega­da no ha de patir per­què una alia­nça d’es­que­rres li impe­dei­xi arri­bar a la pre­si­dèn­cia de la Generalitat.

Són els quarts millors resul­tats que CiU obté des de la recu­pe­ra­ció de la demo­crà­cia, lluny dels 72 que Jor­di Pujol va obte­nir el 1984, els 70 que va obte­nir el 1992 i els 69 del 1988, però la xifra més ele­va­da des del pac­te del Majès­tic del 1996.

PSC fra­cas­sa, fins i tot al cin­tu­ró roig, que ara és blau

El 28‑N pas­sa­rà a la his­tò­ria com el dia en què el Par­tit dels Socia­lis­tes de Cata­lun­ya (PSC) va obte­nir els pit­jors resul­tats de la his­tò­ria. La llis­ta enca­pça­la­da pel can­di­dat a la reelec­ció José Mon­ti­lla només ha acon­se­guit 28 escons. La can­di­da­tu­ra del pri­mer secre­ta­ri del PSC ha que­dat 5 escons per sota del mínim his­tò­ric regis­trat fins ara pels socia­lis­tes, quan Joan Reven­tós es va que­dar amb 33 dipu­tats des­prés de les pri­me­res elec­cions al Par­la­ment del 1980. Els resul­tats d’a­quest diven­dres tam­bé dei­xen Mon­ti­lla a 24 dipu­tats de dife­rèn­cia fins als 52 escons acon­se­guits per Pas­qual Mara­gall en els comi­cis de 1999, cita amb què el PSC va batre el rècord del partit.

Els elec­tors han cen­su­rat el can­di­dat a la reelec­ció a la pre­si­dèn­cia de la Gene­ra­li­tat amb només 567.264 vots. Unes dades que com­bi­na­des amb un 59,9% de par­ti­ci­pa­ció, donen 28 escons al PSC, que es que­da amb el 18,3% dels sufra­gis. Són els pit­jors resul­tats de Mon­ti­lla, que ha per­dut 9 dipu­tats res­pec­te el 2006. I tam­bé són els pit­jors resul­tats del PSC. El pri­mer secre­ta­ri dels socia­lis­tes ha super­at el mínim his­tò­ric del partit.

Amb aquest resul­tat a la mà, els socia­lis­tes no arri­ben ni a la mei­tat de repre­sen­tants de CiU. És més, la dife­rèn­cia entre els socia­lis­tes i els nacio­na­lis­tes tam­bé és de rècord. Els socia­lis­tes estan a 34 dipu­tats de CiU i amplien la dife­rèn­cia regis­tra­da el 1984 quan Jor­di Pujol va acon­se­guir la majo­ria abso­lu­ta amb 72 escons. Per com­pa­rar el resul­tat d’a­quest diu­men­ge amb el sos­tre de dipu­tats socia­lis­tes, s’ha d’a­nar a parar al 1999. Va ser la pri­me­ra vega­da que Pas­qual Mara­gall va enca­pça­lar la can­di­da­tu­ra i va acon­se­guir un rècord de 52 escons. Són 24 més que Mon­ti­lla a les elec­cions per aques­ta nove­na legislatura.

El Par­tit Popu­lar de Cata­lun­ya (PPC) ha obtin­gut 381.936 vots, un 12,33% del total, que li ator­guen 18 escons. Així, la can­di­da­tu­ra que enca­pça­la Alí­cia Sán­chez-Cama­cho acon­se­gueix el millor resul­tat per al par­tit en la his­tò­ria de les elec­cions al Par­la­ment prin­ci­pa­tí. Aques­tes xifres con­fir­men un aug­ment de gai­re­bé dos punts per­cen­tuals res­pec­te als comi­cis de 2006, quan va obte­nir 316.222 vots, el 10,65%, i 14 escons. D’a­ques­ta mane­ra, el par­tit es con­ver­teix en la ter­ce­ra força polí­ti­ca a Cata­lun­ya, posi­ció en què es man­té a totes les cir­cums­crip­cions excep­te a Giro­na, on és la quar­ta can­di­da­tu­ra més vota­da. Per cir­cums­crip­cions, el PPC ha obtin­gut 12 escons a Bar­ce­lo­na, 3 a Tarra­go­na, 2 a Llei­da i 1 a Girona.

La pro­pe­ra legis­la­tu­ra el PPC tin­drà el major nom­bre de dipu­tats que ha tin­gut mai al Par­la­ment de Cata­lun­ya, amb 18 escons. El seu màxim his­tò­ric el va acon­se­guir en els comi­cis de 1995 quan, amb Aleix Vidal-Qua­dras com a cap de llis­ta per Bar­ce­lo­na, va obte­nir 17 escons i 421.752 vots, un 13,08% del total.

Ini­cia­ti­va per Cata­lun­ya Verds-Esque­rra Uni­da i Alter­na­ti­va (ICV-EUiA), la for­ma­ció lide­ra­da per Joan Herre­ra, ha patit una dava­lla­da de vots mode­ra­da en aques­tes elec­cions al Par­la­ment, però molt menor que els seus socis del tri­par­tit (PSC i ERC). Aquest 28‑N, els eco­so­cia­lis­tes no feien volar coloms, però es con­for­ma­ven. La for­ma­ció eco­so­cia­lis­ta s’ha hagut de satis­fer així amb els 10 escons que li ha ator­gat la ciu­ta­da­nia, dos menys que a les elec­cions del 2006. Aquests dos dipu­tats els ha per­dut a la cir­cums­crip­ció de Bar­ce­lo­na ‑de nou dipu­tats pas­sa a vuit- i un altre a la cir­cums­crip­ció de Llei­da ‑perd l’ú­nic que tenia. Els escons a les cir­cums­crip­cions de Tarra­go­na i Giro­na els ha man­tin­gut, tot i haver patit una for­ta min­va de sufra­gis, espe­cial­ment a la demar­ca­ció de Giro­na (dels prop de 21.000 vots del 2006 ha pas­sat als 13.600 vots de 2010).

En el total de Cata­lun­ya, i amb el 99,8% escru­tat, ICV-EUiA ha acon­se­guit 229.646 vots, el 7,39% del total. A les elec­cions de 2006, la for­ma­ció eco­so­cia­lis­ta va acu­mu­lar 282.693 vots, un 9,52% del total. Això sig­ni­fi­ca que en aquests qua­tre anys, ICV-EUiA ha per­dut uns 53.000 sufra­gis, 2 punts per­cen­tuals menys.

Esque­rra Repu­bli­ca­na de Cata­lun­ya (ERC) se’n recor­da­rà d’a­quests comi­cis. Els repu­bli­cans per­den més de la mei­tat dels seus escons i n’a­con­se­guei­xen només 10, 11 menys que en les elec­cions al Par­la­ment de Cata­lun­ya del 2006. Una derro­ta espec­ta­cu­là. El par­tit repu­bli­cà dava­lla així fins a la cin­que­na posi­ció, empa­tat en nom­bre d’es­cons amb ICV-EUiA ‑que el guan­ya en vots- i des­prés d’ha­ver estat la ter­ce­ra força al Par­la­ment durant aques­ta últi­ma legis­la­tu­ra. Amb el 99,44 % escru­tat, ERC ha obtin­gut 216.769 vots, un 7% del total. D’a­ques­ta mane­ra, el par­tit lide­rat per Joan Puig­cer­cós perd dipu­tats en totes les cir­cums­crip­cions. Així, a la cir­cums­crip­ció de Bar­ce­lo­na, ERC es que­da amb 6 dipu­tats, a la de Tarra­go­na amb 3, a la de Llei­da tam­bé amb 3 i a la de Giro­na amb 4.

Des­prés d’ha­ver estat la ter­ce­ra força al Par­la­ment de Cata­lun­ya amb 21 dipu­tats, en aques­tes elec­cions ERC es que­da amb 10, 11 menys que en l’an­te­rior legis­la­tu­ra. Amb el 99,44% escru­tat, ERC ha obtin­gut 216.769 vots i un 7% del total, enfront dels 416.355, un 14,03%, acon­se­guits al 2006.

Soli­da­ri­tat per la Inde­pen­dèn­cia (SI) seran els nous del Par­la­ment. Com­pe­ti­dor de Reagru­pa­ment, que final­ment ha pas­sat sen­se pena ni glò­ria, el par­tit lide­rat per l’ex­pre­si­dent del Barça Joan Lapor­ta ha acon­se­guit repre­sen­ta­ció par­la­men­tà­ria amb 4 escons en uns comi­cis als quals s’ha pre­sen­tat per pri­me­ra vega­da. Tot i que ha obtin­gut 3.572 vots menys que Ciu­ta­dans, els inde­pen­den­tis­tes des­pla­cen aques­ta for­ma­ció com a sise­na força parlamentària.

L’ex­pre­si­dent del F. C. Bar­ce­lo­na Joan Lapor­ta ha obtin­gut 3 dipu­tats per Bar­ce­lo­na, Joan Lapor­ta, Alfons López Tena i Uriel Ber­tran ‑que ha ballat durant tota la nit però que final­ment ha entrat- i 1 per Giro­na, Toni Stru­bell. SI s’ha que­dat sen­se repre­sen­tants per la res­ta de cir­cums­crip­cions. En total, SI ha obtin­gut 102.133 sufra­gis i s’ha que­dat amb el 3,28% del vot. La nove­na legis­la­tu­ra serà la pri­me­ra amb 7 for­ces parlamentàries.

SI ha acon­se­guit reco­llir així el fer­vor inde­pen­den­tis­ta des­ple­gat durant els darrers temps, amb l’a­llau de con­sul­tes inde­pen­den­tis­tes i la mani­fes­ta­ció mas­si­va del 10 de juliol com a cares visi­bles. Sen­se haver de patir la Can­di­da­tu­ra d’U­ni­tat Popu­lar (CUP) com a com­pe­ti­dor, que va engen­drar i impul­sar l’ex­pe­rièn­cia de les con­sul­tes i amb molts més anys de llui­ta polí­ti­ca que SI, que no té pro­gra­ma polí­tic defi­nit, la for­ma­ció de Lapor­ta ha reco­llit els fruits del crei­xe­ment inde­pen­den­tis­ta, tot i que una gran part esta­va man­cat de refe­rent, fet que el vot inde­pen­den­tis­ta s’ha­gi vist tam­bé dis­per­sat entre CiU, el vot en blanc, el vot nul, Reagru­pa­ment o Des de baix, entre altres pos­si­bles opcions.

Ciu­ta­dans-Par­ti­do de la Ciu­da­da­nía (C’s) ha super­at el rep­te més difí­cil de la seva his­tò­ria, que era no sor­tir del Par­la­ment en la sego­na legis­la­tu­ra de la seva his­tò­ria. Ho ha fet acon­se­guint 15.000 vots més que el 2006 i man­te­nint els tres dipu­tats d’a­que­lles elec­cions, per bé que l’ob­jec­tiu es pot enten­dre com un triomf que s’a­llun­ya del que espe­ra­va la for­ma­ció, que era acon­se­guir 5 dipu­tats per poder for­mar un grup pro­pi. Pel que fa als resul­tats per demar­ca­cions, Ciu­ta­dans tam­poc no acon­se­gueix esten­dre la seva influèn­cia més enllà de la Bar­ce­lo­na, que és on ha acon­se­guit tota la seva repre­sen­ta­ció. D’a­ques­ta mane­ra, com que ni C’s ni SI han acon­se­guit tenir grup pro­pi, amb­dós par­tits for­ma­ran el grup mixt.

Els tres dipu­tats del par­tit s’han asso­lit grà­cies als prop de 89.000 vots acon­se­guits a la demar­ca­ció de Bar­ce­lo­na. En can­vi, no ha acon­se­guit dipu­tats ni a la de Llei­da (2.600 vots), ni a la de Tarra­go­na (8.300 vots), ni a la de Giro­na (4.900 vots). En total, C’s ha acon­se­guit 105.000 vots, una xifra con­si­de­ra­ble­ment supe­rior als 89.840 asso­lits el 2006.

l par­tit racis­ta lide­rat per Josep Angla­da, Pla­ta­for­ma per Cata­lun­ya, s’ha que­dat a les por­tes d’en­trar al Par­la­ment de Cata­lun­ya ja que ha obtin­gut 75.321 vots, un 2,42% dels total i no ha acon­se­guit el 3% neces­sa­ri per acon­se­guir repre­sen­ta­ció par­la­men­tà­ria. El par­tit Reagru­pa­ment, lide­rat per Joan Carre­te­ro, ha acon­se­guit 39.922 vots, un 1,28% del total, i per tant tam­bé ha que­dat fora del Par­la­ment. Segui­da­ment, Escons en Blanc – Ciu­da­da­nos en blan­co (Eb-CenB) ha obtin­gut 18.624 vots, un 0,60%; Els Verds – Grup Verd Euro­peu (EV-GVE), 15.449 vots, un 0,50%, i Pac­ma (Par­tit Anti­tau­rí Con­tra el Mal­trac­ta­ment Ani­mal) – Ani­ma­lis­ta, 13.848 vots, un 0,44%.

I és que fins a 92.177 per­so­nes han votat en blanc a les elec­cions al Par­la­ment, xifra que supo­sa un 2,95% del total dels vots. Amb un 99,81% dels vots escru­tats, es con­fir­ma que aquests són els comi­cis al Par­la­ment en què més elec­tors han optat per aques­ta opció. En rela­ció a les elec­cions de 2006, el vot en blanc ha aug­men­tat gai­re­bé un punt per­cen­tual, ja que lla­vors es van comp­ta­bi­litzar 60.244 pape­re­tes en blanc, un 2,02% del total. Llei­da és la cir­cums­crip­ció on el pes del vot en blanc ha estat major, amb un 3,53%. El vot en blanc supo­sa un 2,94% dels vots escru­tats a Bar­ce­lo­na. A Giro­na hi ha hagut un 2,87% de pape­re­tes en blanc i a Tarra­go­na, un 2,69%.

Segons l’en­ques­ta de Lli​ber​tat​.cat, un 23% ha votat blanc o nul, ate­sa la man­ca de refe­rent polí­tic, men­tre que un 17,9% ha pre­fe­rit abs­te­nir-se. Amb tot, un 59,1% dels lec­tors ha admès que vota­ria opcions inde­pen­den­tis­tes, mal­grat que no n’hi havia cap que defen­sés míni­ma­ment els pos­tu­lats de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i mal­grat que es va defen­sar i assu­mir que la CUP no es pre­sen­ta­ria a les elec­cions. Tot i així, aquest qua­si 60% defen­sa ara que cal poten­ciar que hi hagi el màxim nom­bre de dipu­tats inde­pen­den­tis­tes al Parlament.

Los resul­ta­dos por comar­cas des­de Lli​ber​tat​.cat