18 anys sen­se Gui­llem – Maulets

Avui, dilluns 11 d’abril del 2011, fa 18 anys que l’odi, l’espanyolisme, el racis­me i el fei­xis­me van assas­si­nar el com­pany mau­let Gui­llem Agu­lló, de Bur­jas­sot. 18 anys des que un grup de neo­na­zis va posar fi a la seua vida.

En assas­si­nar Gui­llem, Pedro Cue­vas –el seu assas­sí mate­rial, que avui dia no només és lliu­re sinó que es pre­sen­ta a elec­cions muni­ci­pals amb el par­tit fei­xis­ta Alian­za Nacio­nal- va aca­bar amb la seua vida, amb les seues il·lusions i pro­jec­tes i amb part de l’alegria dels seus fami­liars i com­panys. Va assas­si­nar una part de tots nosal­tres, de tots els que creiem en un futur millor i llui­tem per aconseguir-lo.

Però el que pri­mer fou una espur­na de ràbia i impo­tèn­cia ‑en veu­re el col·laboracionisme de la “jus­tí­cia” espan­yo­la i la impu­ni­tat que dona­ren als seus assas­sins- s’ha con­ver­tit, des de lla­vors, en una fla­ma molt dife­rent. Una fla­ma carre­ga­da de volun­tat d’ho­me­nat­ge, de jus­tí­cia i de record. Una fla­ma de dig­ni­tat: la dig­ni­tat dels seus pares, que llui­ten incan­sa­ble­ment per con­ser­var el seu record; la dig­ni­tat dels veïns del seu poble; la dig­ni­tat dels i les que cada dia llui­ten per un futur lliure.

Aques­ta fla­ma con­ti­nua ence­sa, com demos­tren els molts home­nat­ges que, any rere any, se li reten arreu dels Paï­sos Cata­lans. Enguany, a més, d’u­na mane­ra ben espe­cial: dedi­cant-li de mane­ra ofi­cial un carrer a Sallent (el Bages), grà­cies a una moció pre­sen­ta­da per la CUP a deman­da de Maulets.

Exem­ples com aquest demos­tren que la fla­ma està més viva que mai. Més viva que mai… i con­ve­nçu­da que el millor home­nat­ge pos­si­ble és con­ti­nuar llui­tant, cada dia, per la inde­pen­dèn­cia i la revo­lu­ció dels Paï­sos Catalans.
18 anys des­prés, ni obli­dem ni perdonem.

La llui­ta continua!
Mau­lets, el jovent inde­pen­den­tis­ta revolucionari
11 d’a­bril del 2011