Catalan
Els resultats de les eleccions municipals del passat 24 de maig han suposat un avanç important per a les posicions de la unitat popular. La militància d’Endavant OSAN ha treballat a fons, juntament amb multitud de persones, col·lectius i organitzacions, per a contribuir a aquesta fita, i compartim la satisfacció de la feina feta amb el conjunt del moviment.
Som conscients que el nivell de penetració d’aquestes candidatures és variable entre els diferents territoris dels Països Catalans. També som conscients que les llavors que hem plantat en el camp de la construcció de candidatures municipalistes, creixen a ritme segur. I tot això s’ha fet allunyant-nos del paracaigudisme polític, arrelats al territori.
Des d’Endavant OSAN volem refermar allò que sempre han dit les candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer. Sense carrer, sense autoorganització, sense poder popular, la tasca institucional té poc sentit. El repte que tenim al davant és important: equivaldre, amb mobilització i autoorganització popular als resultats institucionals obtinguts.
Els resultats obtinguts no han estat fruit d’estratègies de despatxos ni d’aliances conjunturals, sinó que han anat precedits d’una confluència real de lluites al carrer, de teixir moviment popular des de la base. Aquest ha estat i aquest hauria de continuar essent el camí.
Al conjunt dels Països Catalans sota ocupació espanyola, tant en les eleccions municipals com a les autonòmiques al País Valencià i les Illes, el poble català ha votat clarament per desallotjar els partits que han gestionat el poder a tots els nivells des de fa 35 anys i que han aplicat les mateixes polítiques neoliberals antisocials contra la classe treballadora. PP, CiU i PSOE han sofert una derrota històrica.
Una derrota que té les seves arrels en l’enorme feina feta al carrer dels moviments populars, en la lluita dels qui davant la inoperància de sindicats majoritaris i partits de l’esquerra acomodada, han combatut amb imaginació, determinació i força, com ho han fet els docents i tota la societat de les Illes contra el TIL i l’atac a l’ensenyament públic, la primavera valenciana i les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública arreu del territori, per posar només uns pocs exemples.
S’equivocarà qui atribueixi la derrota de la dreta espanyolista, en el cas del País Valencià i les Illes, la davallada de PSOE a tot el país, i la caiguda de CiU al Principat, especialment a ciutats com Barcelona, a l’encert d’una o altra de les forces polítiques que han recollit electoralment aquest descontentament, i ignori el paper determinant de la mobilització i lluita popular.
Davant aquesta realitat, hem d’alertar que qualsevol intent de construir alternatives populars o d’avançar cap a la sobirania que no sàpiga entendre aquesta situació, i que pretengui recuperar aliances obsoletes amb aquestes forces, estarà condemnat a decebre les expectatives populars de canvi i contribuirà a sustentar i rescatar el règim.
L’actual situació de desgast del règim és una oportunitat per a avançar vers la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans, una oportunitat que planteja reptes i perills, tant el d’integrar-se en la dinàmica institucional de gestió de les engrunes de l’actual règim, com el de no ser prou valents per multiplicar la incidència política del projecte de l’esquerra independentista.
Ara més que mai, creiem que la militància de l’esquerra independentista hem de ser conscients que la nostra tasca central és convertir aquesta força de les urnes en força revolucionària. Això vol dir que, un cop passades les eleccions municipals, cal retornar amb més intensitat que mai a la tasca de construcció de moviments populars, a la lluita al carrer i a plantejar batalla oberta.
La lluita és l’únic camí!
Països Catalans, 27 de maig de 2015
Castellano
Los resultados de las elecciones municipales del pasado 24 de mayo han supuesto un avance importante para las posiciones de la unidad popular.
«>La militancia de Endavant (OSAN) ha trabajado a fondo, junto con multitud de personas, colectivos y organizaciones, para contribuir a esta meta, y compartimos la satisfacción del trabajo hecho con el conjunto del movimiento.
Somos conscientes de que el nivel de penetración de estas candidaturas es variable entre los diferentes territorios de los Países Catalanes. También somos conscientes de que las semillas que hemos plantado en el campo de la construcción de candidaturas municipalistas, crecen a ritmo seguro.
«>Y todo esto se ha hecho alejándonos del paracaidismo político, arraigados en el territorio.
Desde Endavant (OSAN) queremos reafirmar lo que siempre han dicho las candidaturas rupturistas: la lucha real es en la calle. Sin calle, sin autoorganización, sin poder popular, la tarea institucional tiene poco sentido.
«>El reto que tenemos delante es importante: hacer equivalente, con movilización y autoorganización popular los resultados institucionales obtenidos.
Los resultados obtenidos no han sido fruto de estrategias de despachos ni de alianzas coyunturales, sino que han ido precedidos de una confluencia real de luchas en la calle, de tejer movimiento popular desde la base.
«>Este ha sido y este debería continuar siendo el camino.
En el conjunto de los Países Catalanes bajo ocupación española, tanto en las elecciones municipales como en las autonómicas en el País Valenciano y las Islas, el pueblo catalán ha votado claramente por desalojar a los partidos que han gestionado el poder a todos los niveles desde hace 35 años y que han aplicado las mismas políticas neoliberales antisociales contra la clase trabajadora.
«>PP, CiU y PSOE han sufrido una derrota histórica.
Una derrota que tiene sus raíces en el enorme trabajo realizado en la calle de los movimientos populares, en la lucha de quienes ante la inoperancia de sindicatos mayoritarios y partidos de la izquierda acomodada, han combatido con imaginación, determinación y fuerza, como lo han
«>hecho los docentes y toda la sociedad de las Islas contra el TIL y el ataque a la enseñanza pública, la primavera valenciana y las movilizaciones en defensa de la sanidad pública en todo el territorio, por poner sólo unos pocos ejemplos.
Se equivocará quien atribuya la derrota de la derecha españolista, en el caso de la Comunidad Valenciana y las Islas, el descenso de PSOE en todo el país, y la caída de CiU en el Principado, especialmente en ciudades como Barcelona,al acierto de
«>una u otra de las fuerzas políticas que han recogido electoralmente este descontento, e ignore el papel determinante de la movilización y lucha popular.
Ante esta realidad, debemos alertar que cualquier intento de construir alternativas populares o de avanzar hacia la soberanía que no sepa entender esta situación, y que pretenda recuperar alianzas obsoletas con estas fuerzas, estará condenado a decepcionar las expectativas populares de cambio y
«>contribuirá a sustentar y rescatar el régimen.
La actual situación de desgaste del régimen es una oportunidad para avanzar hacia la construcción de la Unidad Popular en los Países Catalanes, una oportunidad que plantea retos y peligros, tanto el de integrarse en la dinámica institucional de gestión de las migajas d
«>el actual régimen, como el de no ser lo suficientemente valientes para multiplicar la incidencia política del proyecto de la izquierda independentista.
Ahora más que nunca, creemos que en la militancia de la izquierda independentista debemos ser conscientes de que nuestra tarea central es convertir esta fuerza de las urnas en fuerza revolucionaria. Esto quiere decir que, una vez pasadas las elecciones municipales, hay que volver con más intensidad que nunca en la tarea de construcción de movimientos populares, a la lucha en la calle y a plantear batalla abierta.