[CAT]
«Si sabem com ens hem de comportar, com podem actuar més segurs i quins són els nostres drets, estarem més preparats per encarar tot el que estigui disposat a fer l’estat autoritari»
Vivim dies intensos i, en certa manera, convulsos en el camí cap a l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya. L’estat espanyol ha posat la directa sense contemplacions per mirar d’impedir el referèndum de l’1 d’octubre. Tanmateix, el govern, el parlament, set-cents cinquanta batlles i les entitats més fortes del país estan determinats a fer-lo i a implementar-ne el resultat a continuació. Per tant, si la pressió internacional sobre Rajoy no comença a fer efecte, poden venir jornades encara més intenses. És en aquest sentit que em permeto de compartir unes quantes recomanacions pràctiques per a demòcrates que vulguin ajudar a garantir l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats més bàsiques de qualsevol democràcia. Som-hi.
Combatre els rumors
Els rumors són una de les armes més efectives en situacions de conflicte. L’aparença de veracitat i la sensació de donar a conèixer informacions secretes i transcendentals afavoreixen molt la seva propagació. Com qualsevol fenomen viral, els rumors s’escampen molt fàcilment perquè les víctimes són els primers que contribueixen a fer-los circular. A la Segona Guerra Mundial –l’autèntic laboratori de proves de les fàbriques de rumors– el boca-orella funcionava de meravella i les ràdios oficials i clandestines ajudaven a rematar la feina. Actualment, els circuits dels rumors són més potents i més eficients perquè aprofiten les xarxes socials i els xats d’amistat i família a un ritme vertiginós.
Els rumors són el resultat de dues situacions: una informació parcial d’algú que hi posa més pa que formatge per impressionar els del seu entorn o una creació pensada i dissenyada per a despistar, atemorir, confondre, intoxicar, desinformar, desmobilitzar… L’únic consell que es pot donar contra els rumors és no convertir-se en promotor i difusor de missatges dels quals no se’n té la seguretat de certesa. També és important que quan rebeu un missatge d’aquesta mena –«un amic que treballa a tal lloc», «un familiar meu que és mosso d’esquadra diu…»– aviseu la persona que l’ha enviat del risc i l’error que comet. Si s’actua així de manera intensiva uns quants dies, es pot tallar bona part de la rumorologia nociva en poc temps. Cal ser molt actius en aquesta qüestió perquè els rumors fan molt d’efecte entre les persones menys mobilitzades i sense contacte habitual amb l’activisme més conscient.
Detectar i desactivar els infiltrats
Aquests dies, en les mobilitzacions que s’han fet davant el Departament d’Economia, a la seu de la CUP i al passeig de Lluís Companys, hem detectat la presència d’agents dels cossos de seguretat espanyols infiltrats entre el públic. Sota una aparença de normalitat, vestits amb roba de carrer i sense cap identificació de la seva condició, observen i busquen l’oportunitat per a crear aldarulls. L’estat espanyol desitja poder oferir al món una imatge de violència i de caos de les mobilitzacions catalanes. Per tant, faran tot el possible per fer descarrilar la Revolta dels Somriures.
És important no veure fantasmes on no n’hi ha, ni passar l’estona sospitant de la persona que teniu al costat. Però sí que es pot evitar que aconsegueixin allò que busquen frenant els elements que presenten comportaments exaltats o que conviden a tenir-ne. D’infiltrats, n’hi ha de tota mena i de totes les edats. La millor profilaxi contra la seva activitat és aïllar els elements que es presenten conflictius i expulsar-los serenament i pacíficament de la concentració.
Una altra cosa que es pot fer per interceptar la seva activitat és no respondre preguntes estranyes i insistents de ningú que no coneixeu. A banda de crear aldarulls, la funció dels infiltrats és també obtenir informació i traçar relacions per a estar al corrent de les intencions del grup. Com hem dit abans, no cal desconfiar de tot i de tothom, però el sentit comú pot orientar qualsevol a detectar preguntes capcioses, especialment de caràcter personal.
Arriben els tancs
Ja fa temps que passa que l’exèrcit espanyol treu a passejar alguns blindats per les carreteres de Catalunya. Els 4×4 de camuflatge impressionen molt a la gent, que els fa fotografies i els fa circular entre els seus contactes. El desembarcament de furgonetes de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola també són a l’ordre del dia. Tot plegat és una estratègia més de la por. També ho són les maniobres dels soldats a les muntanyes i planes del país. La intervenció armada o militar de Catalunya és un risc que l’estat espanyol no pot assumir. Si ho intentés, decantaria definitivament la comunitat internacional a favor de la causa dels catalans. Per tant, tot indica que són maniobres orientades a espantar.
Així doncs, quina és la millor ajuda que poden obtenir aquests incentivadors de la por espanyols? Evidentment, que els fem fotografies i les escampem per tots els Whatsapps i Twitters i Facebooks del país. Actualment, els millors ajudants de l’estratègia de la por som nosaltres mateixos quan fem circular les imatges que ells volen que circulin. Com passa amb els rumors, cal tallar aquesta activitat en xarxa i avisar les persones que hi participen. Què es pot fer si presencies un moviment de tropes o de vehicles? Enviar les imatges als mitjans de confiança. Per exemple, al correu de la redacció de VilaWeb: redaccio[arroba]vilaweb.cat.
Fonts fiables
En contraposició amb el punt anterior, cal fer un esforç de ser disciplinats en el consum d’informació perquè hi ha moltes fonts que juguen a despistar, desinformar o, simplement, enganyar. Tot allò que faci referència a la logística del referèndum és competència del govern de la Generalitat. No hi ha cap canal d’informació segura en relació amb les qüestions pràctiques de la convocatòria de votació més enllà dels canals oficials del govern. La Generalitat no amaga que organitza el referèndum. Per tant, els llocs de votació, la validesa de les butlletes, els horaris, etc., són informacions que tan sols pot donar el govern.
En relació amb les mobilitzacions ciutadanes d’aquests dies i de la jornada del referèndum, les fonts fiables són les entitats que han promogut les convocatòries més grans: Òmnium, ANC i AMI. També hi ha entitats de referència a escala comarcal o local. És molt important que se segueixin tan sols les indicacions oficials d’aquestes entitats. Per això, la millor manera és tenir activat un canal directe amb les entitats. Per exemple, els sistemes d’alertes de Whatsapp i Telegram que han activat les grans entitats. Òmnium va obrir el 
servei d’alertes de Crida per la democràcia. També els partits polítics compromesos amb el referèndum són una font fiable per a la mobilització i la convocatòria d’activitats de tota mena.
Sentit crític en el consum informatiu
Informativament, és més necessari que mai consumir els mitjans de confiança de cadascú. No cal dir quines són les intencions de determinats mitjans d’orientació espanyolista (d’ací i de fora de Catalunya). Comproveu quins mitjans informen sense crear alarmismes innecessaris i sense afegir més dramatisme per a obtenir més visites. En un moment com l’actual, els mitjans han de ser més exigents amb la seva manera d’informar que mai. I alguns mitjans que poden portar el segell de compromís amb el referèndum no s’estan d’inflar les informacions per aprofitar l’ambient en benefici propi. En el consum informatiu, el ciutadà ha d’activar ara més que mai el sentit crític i no empassar‑s’ho tot d’entrada. En moments de tensió, mitjans de confiança.
Com sortir de casa
Encara que sembli una obvietat, el Departament de Salut va fer ben fet dimecres passat quan va donar consells per a les persones que preveien passar moltes hores al carrer lluny de casa. Heus ací el consell que va donar: ‘Si has d’estar moltes hores a peu dret, procura de fer passejades i descansos per promoure una correcta circulació sanguínia a les cames. Si has de passar moltes hores al carrer, recorda de dur calçat còmode, roba adequada i una ampolla d’aigua.’ Si compteu que passareu moltes hores mobilitzats, equipeu-vos amb una motxilla amb menjar, aigua i roba per a afegir capes d’abric per si es fa tard.
Avisar com a mínim una persona de confiança
Quan decidiu d’anar a les convocatòries d’aquests dies, és important que ho comuniqueu a una persona de la vostra confiança. És bo que algú estigui informat dels vostres plans sempre que sigui possible. En cas de detenció o de qualsevol altre imprevist, convé que algú sàpiga on havíeu de ser i que pugui alertar si no té notícies vostres. Tingueu també memoritzat el número de telèfon d’una persona a qui pugueu trucar en cas de necessitat si us heu quedat sense el vostre mòbil.
Saber els teus drets davant la policia i la justícia
L’associació Drets ha preparat molt bon material aquests últims mesos perquè la població estigui ben informada dels seus drets en cas de conflicte amb la policia o la justícia. És important que tothom qui vulgui implicar-se en la defensa de la democràcia, el referèndum i les institucions llegeixi el document «Conèixer els propis drets». Són tan sols sis pàgines amb informació molt didàctica per a saber com cal actuar en cada situació. Si rebem una citació d’un jutge, un fiscal o un cos policíac o si hem estat detinguts, cal posar-se en contacte amb l’equip creat per aquesta associació per obtenir assessorament o assistència legal gratuïta. El número és el 697 83 29 11.
Els detinguts tenen dret a saber quins fets delictius els atribueixen; a no declarar ni a fer cap tipus de manifestació; a no declarar-se culpables; a ser assistits per un advocat; que la detenció i el lloc de custòdia sigui comunicat a la persona que ells triïn; a fer una trucada a la persona que vulguin; a ser assistits per un intèrpret si són estrangers i no parlen castellà; a ser visitats per un metge; i a conservar una còpia de la relació de drets dels quals són titulars. La policia té l’obligació de posar-se en contacte amb l’advocat designat pel detingut. L’advocat pot entrevistar-se amb els detinguts sol·licitant a la policia que li faciliti un espai per a una conversa reservada. L’advocat té dret de fer consignar en l’acta de declaració del seu client qualsevol incidència que cregui que pot ser rellevant.
Davant d’un intent d’escorcoll
Si la policia vol escorcollar una persona, un immoble o un vehicle, cal tenir en compte alguns drets del ciutadà. Per exemple, que tan sols poden entrar a casa nostra o a l’oficina si donem el consentiment o si la policia obté una autorització judicial. També tenim dret de ser presents a l’escorcoll de casa nostra. A més, podem demanar als agents el motiu de l’escorcoll. Podem demanar que els agents s’identifiquin. Si van uniformats, han de dur visible la placa amb el número d’agent, el qual tenim dret d’apuntar. Si no hi van, han d’identificar-se amb la seva credencial on consta el número d’agent. Si fan un escorcoll corporal, l’han de fer amb el màxim respecte i han d’informar-ne del motiu. Si agafen algun objecte personal, caldrà que facin una acta i que ens en donin una còpia. La podem signar o ens hi podem negar. En el cas de les empreses, cal saber que els agents poden accedir a totes les dependències obertes al públic, i també als tallers i magatzems. Només necessiten una autorització judicial per entrar a les oficines d’administració i direcció i als arxius.
Seguretat tecnològica
Per a perseguir els activistes independentistes, la policia pot intervenir les comunicacions d’un investigat si obté una ordre judicial. Tanmateix, s’han donat casos d’escoltes telefòniques i d’intercepció de la correspondència privada sense que hi hagués cap ordre. La diferència entre l’una i l’altra és que la intervenció sense ordre judicial no té cap valor en un judici. Amb tot, les consideracions de limitació legal en una situació d’estat d’excepció de facto com la que vivim a Catalunya tenen poca validesa. Per això cal intensificar la vigilància sobre l’ús dels aparells tecnològics que fem servir per a comunicar-nos per a qüestions relacionades amb les mobilitzacions i les activitats de preparació del referèndum.
En aquest sentit, és recomanable l’ús d’aplicacions de missatgeria amb sistema d’encriptació. El WhatsApp és una aplicació poc segura per a comunicacions reservades. Fa uns anys que s’utilitza el Telegram com un servei amb més garanties. Tanmateix, el servei més segur en aquest moment es diu Signal. Per exemple, és l’aplicació que recomana l’ex-analista de la NSA Edward Snowden perquè utilitza el protocol ZRTP, que permet de xifrar els missatges de manera segura. L’aplicació també té la capacitat d’avisar si detecta un intent de penetració extern.
Els vuit consells de Snowden
Fa poc més d’un any que Snowden va donar vuit consells de seguretat per a l’ús de telèfons mòbils. Són aquests: tenir el mòbil sempre controlat i no deixar-lo sobre cap taula d’un lloc públic ni en mans d’un desconegut perquè hi poden instal·lar programes espia; desactivar les connexions sempre que no es facin servir (xarxa Wi-Fi, localització, Bluetooth…); no fer servir xarxes de Wi-Fi públiques perquè no són segures (poden robar contrasenyes, dades i comunicacions de tota mena); tapar la càmera (es pot fer amb fundes que no tinguin el forat habitual) per evitar un disgust si punxen el mòbil i enregistren el que fas; allunyar el mòbil de les converses importants perquè no utilitzin el micròfon que porta incorporat per escoltar-la; restaurar el mòbil periòdicament per desfer-se dels programes espies que puguin haver-te instal·lat; apagar el mòbil i extreure’n la bateria, que és més segur que no deixar-lo en mode avió; i fer servir contrasenyes segures que alternin lletres, símbols i números amb un mínim de vuit caràcters.
Tot plegat són recomanacions per a uns dies que seran decisius per al futur de tot el país. La majoria de persones que es mobilitzen aquests dies no tenen res a amagar. Per tant, no cal obsessionar-se excessivament amb l’espionatge. Els màxims dirigents de l’independentisme ja tenen incorporades moltes d’aquestes pràctiques. Però hi ha qüestions que és bo que les sàpiga tothom. Si sabem com ens hem de comportar, com podem actuar més segurs i quins són els nostres drets, estarem més preparats per encarar tot el que estigui disposat a fer l’estat autoritari que volem abandonar com més aviat millor.
Pere Cardús, periodista
23 de setembre de 2017
[ES]
«Si sabemos como nos tenemos que comportar, como podemos actuar más seguros y cuáles son nuestros derechos, estaremos más preparados para encarar todo lo que esté dispuesto a hacer el estado autoritario que queremos abandonar cuanto antes mejor»
Vivimos días intensos y, en cierto modo, convulsos en el camino hacia el ejercicio de la autodeterminación de Cataluña. El estado español ha puesto la directa sin contemplaciones para intentar impedir el referéndum del 1 de octubre. Aun así, el gobierno, el parlamento, setecientos cincuenta alcaldes y las entidades más fuertes del país están determinados a hacerlo y a implementar el resultado a continuación. Por lo tanto, si la presión internacional sobre Rajoy no empieza a hacer efecto, pueden venir jornadas todavía más intensas. Es en este sentido que me permito compartir unas cuántas recomendaciones prácticas para demócratas para ayudar a garantizar el ejercicio de los derechos fundamentales y las libertades más básicas de cualquier democracia. Manos a la obra.
Combatir los rumores
Los rumores son una de las armas más efectivas en situaciones de conflicto. La apariencia de veracidad y la sensación de dar a conocer informaciones secretas y trascendentales favorecen mucho su propagación. Como cualquier fenómeno viral, los rumores se esparcen muy fácilmente porque las víctimas son los primeros que contribuyen a hacerlos circular. En la Segunda Guerra Mundial –el auténtico laboratorio de pruebas de las fábricas de rumores– el boca-oreja funcionaba de fábula y las radios oficiales y clandestinas ayudaban a rematar el trabajo. Actualmente, los circuitos de los rumores son más potentes y más eficientes porque aprovechan las redes sociales y los chats de amistad y familia a un ritmo vertiginoso.
Los rumores son el resultado de dos situaciones: una información parcial de alguien que pone más pan que queso para impresionar a los de su entorno o una creación pensada y diseñada para despistar, atemorizar, confundir, intoxicar, desinformar, desmovilizar… El único consejo que se puede dar contra los rumores es no convertirse en promotor y difusor de mensajes de los cuales no se tiene la seguridad de certeza. También es importante que cuando recibamos un mensaje de este tipo –«un amigo que trabaja en tal lugar», «un familiar mío que es mosso de escuadra dice…»– aviséis a la persona que lo ha enviado del riesgo y el error que comete. Si se actúa así de manera intensiva unos cuántos días, se puede cortar buena parte de la rumorologia nociva en poco tiempo. Hay que ser muy activos en esta cuestión porque los rumores causan mucho efecto entre las personas menos movilizadas y sin contacto habitual con el activismo más consciente.
Detectar y desactivar a los infiltrados
Estos días, en las movilizaciones que se han hecho ante el Departament de Economía, en la sede de la CUP y en el paseo de Lluís Companys, hemos detectado la presencia de agentes de los cuerpos de seguridad españoles infiltrados entre el público. Bajo una apariencia de normalidad, vestidos con ropa de calle y sin ninguna identificación de su condición, observan y buscan la oportunidad para crear disturbios. El estado español desea poder ofrecer al mundo una imagen de violencia y de caos de las movilizaciones catalanas. Por lo tanto, harán todo el posible para hacer descarrilar la Revuelta de las Sonrisas.
Es importante no ver fantasmas donde no hay, ni pasar el rato sospechando de la persona que tenéis al lado. Pero sí que se puede evitar que consigan aquello que buscan frenando a los elementos que presentan comportamientos exaltados o que invitan a tenerlos. Infiltrados hay de todo tipo y de todas las edades. La mejor profilaxis contra su actividad es aislar a los elementos que se presentan conflictivos y expulsarlos serenamente y pacíficamente de la concentración.
Otra cosa que se puede hacer para interceptar su actividad es no responder preguntas extrañas e insistentes de nadie que no conozcáis. Además de crear disturbios, la función de los infiltrados es también obtener información y trazar relaciones para estar al corriente de las intenciones del grupo. Cómo hemos dicho antes, no hay que desconfiar de todo y de todo el mundo, pero el sentido común puede orientar a cualquiera a detectar preguntas capciosas, especialmente de carácter personal.
Llegan los tanques
Ya hace tiempo que el ejército español saca a pasear algunos blindados por las carreteras de Cataluña. Los 4×4 de camuflaje impresionan mucho a la gente, que les hace fotografías y las hace circular entre sus contactos. El desembarco de furgonetas de la Guardia Civil y de la policía española también están a la orden del día. Todo ello es una estrategia más del miedo. También lo son las maniobras de los soldados en las montañas y llanuras del país. La intervención armada o militar de Cataluña es un riesgo que el estado español no puede asumir. Si lo intentara, decantaría definitivamente a la comunidad internacional a favor de la causa de los catalanes. Por lo tanto, todo indica que son maniobras orientadas a asustar.
Así pues, cuál es la mejor ayuda que pueden obtener estos incentivadors del miedo españoles? Evidentemente, que les hacemos fotografías y las esparcimos por todos los Whatsapps y Twitters y Facebooks del país. Actualmente, los mejores ayudantes de la estrategia del miedo somos nosotros mismos cuando hagamos circular las imágenes que ellos quieren que circulen. Cómo pasa con los rumores, hay que cortar esta actividad en red y avisar a las personas que participan. ¿Qué se puede hacer si presencias un movimiento de tropas o de vehículos? Enviar las imágenes a los medios de confianza. Por ejemplo, al correo de la redacción de VilaWeb: redaccio@vilaweb.cat.
Fuentes fiables
En contraposición con el punto anterior, hay que hacer un esfuerzo de ser disciplinados en el consumo de información porque hay muchas fuentes que juegan a despistar, desinformar o, simplemente, engañar. Todo aquello que haga referencia a la logística del referéndum es competencia del gobierno de la Generalitat. No hay ningún canal de información seguro en relación con las cuestiones prácticas de la convocatoria de votación más allá de los canales oficiales del gobierno. La Generalitat no esconde que organiza el referéndum. Por lo tanto, los lugares de votación, la validez de los boletines, los horarios, etc., son informaciones que tan sólo puede dar el gobierno.
En relación a las movilizaciones ciudadanas de estos días y de la jornada del referéndum, las fuentes fiables son las entidades que han promovido las convocatorias más grandes: Òmnium, ANC y AMI. También hay entidades de referencia a escala comarcal o local. Es muy importante que se sigan tan sólo las indicaciones oficiales de estas entidades. Por eso, la mejor manera es tener activado un canal directo con las entidades. Por ejemplo, los sistemas de alertas de Whatsapp y Telegram que han activado las grandes entidades. Òmnium abrió el servicio de alertas de Crida per la democràcia. También los partidos políticos comprometidos con el referéndum son una fuente fiable para la movilización y la convocatoria de actividades de todo tipo.
Sentido crítico en el consumo informativo
Informativamente, es más necesario que nunca consumir los medios de confianza de cada cual. No hay que decir cuáles son las intenciones de determinados medios de orientación españolista (de aquí y de fuera de Cataluña). Comprobad qué medios informan sin crear alarmismos innecesarios y sin añadir más dramatismo para obtener más visitas. En un momento como el actual, los medios tienen que ser más exigentes con su manera de informar que nunca. Y algunos medios que pueden tener el sello de compromiso con el referéndum no se privan de engordar las informaciones para aprovechar el ambiente en beneficio propio. En el consumo informativo, el ciudadano tiene que activar ahora más que nunca el sentido crítico y no tragárselo todo de entrada. En momentos de tensión, medios de confianza.
Como salir de casa
Aunque parezca una obviedad, el Departamento de Salud hizo bien el pasado miércoles cuando dio consejos para las personas que preveían pasar muchas horas en la calle lejos de casa. He aquí el consejo que dio: ‘Si tienes que estar muchas horas de pie, procura hacer paseos y descansos para promover una correcta circulación sanguínea en las piernas. Si tienes que pasar muchas horas en la calle, acuerdate de llevar calzado cómodo, ropa adecuada y una botella de agua.’ Si contáis que pasaréis muchas horas movilizados, equipaos con una mochila con comida, agua y ropa para añadir capas de abrigo por si se hace tarde.
Avisar como mínimo a una persona de confianza
Cuando decidís ir a las convocatorias de estos días, es importante que lo comuniquéis a una persona de vuestra confianza. Es bueno que alguien esté informado de vuestros planes siempre que sea posible. En caso de detención o de cualquiera otro imprevisto, conviene que alguien sepa donde teníais que estar y que pueda alertar si no tiene noticias vuestras. Tened también memorizado el número de teléfono de una persona a quién podáis llamar en caso de necesidad si os habéis quedado sin vuestro móvil.
Saber tus derechos ante la policía y la justicia
La Asociación Drets ha preparado muy buen material estos últimos meses para que la población esté bien informada de sus derechos en caso de conflicto con la policía o la justicia. Es importante que todo el mundo que quiera implicarse en la defensa de la democracia, el referéndum y las instituciones lea el documento «Conocer los propios derechos». Son tan sólo seis páginas con información muy didáctica para saber como hay que actuar en cada situación. Si recibimos una citación de un juez, un fiscal o un cuerpo policial o si hemos sido detenidos, hay que ponerse en contacto con el equipo creado por esta asociación para obtener asesoramiento o asistencia legal gratuita. El número es el 697 83 29 11.
Los detenidos tienen derecho a saber qué hechos delictivos les atribuyen; a no declarar ni a hacer ningún tipo de manifestación; a no declararse culpables; a ser asistidos por un abogado; que la detención y el lugar de custodia sea comunicado a la persona que ellos elijan; a hacer una llamada a la persona que quieran; a ser asistidos por un intérprete si son extranjeros y no hablan castellano; a ser visitados por un médico; y a conservar una copia de la relación de derechos de los cuales son titulares. La policía tiene la obligación de ponerse en contacto con el abogado designado por el detenido. El abogado puede entrevistarse con los detenidos solicitando a la policía que le facilite un espacio para una conversación reservada. El abogado tiene derecho de hacer consignar en el acta de declaración de su cliente cualquier incidencia que crea que puede ser relevante.
Ante un intento de registro
Si la policía quiere registrar a una persona, un inmueble o un vehículo, hay que tener en cuenta algunos derechos del ciudadano. Por ejemplo, que tan sólo pueden entrar en nuestra casa o a la oficina si damos el consentimiento o si la policía obtiene una autorización judicial. También tenemos derecho a estar presentes en el registro de nuestra casa. Además, podemos pedir a los agentes el motivo del registro. Podemos pedir que los agentes se identifiquen. Si van uniformados, tienen que llevar visible la placa con el número de agente, que tenemos derecho a apuntar. Si no van uniformados, tienen que identificarse con su credencial donde consta el número de agente. Si hacen un cacheo corporal, lo tienen que hacer con el máximo respeto y tienen que informar del motivo. Si cogen algún objeto personal, hará falta que hagan una acta y que nos den una copia. La podemos firmar o nos podemos negar. En el caso de las empresas, hay que saber que los agentes pueden acceder a todas las dependencias abiertas al público, y también a los talleres y almacenes. Sólo necesitan una autorización judicial para entrar en las oficinas de administración y dirección y a los archivos.
Seguridad tecnológica
Para perseguir a los activistas independentistas, la policía puede intervenir las comunicaciones de un investigado si obtiene una orden judicial. Aun así, se han dado casos de escuchas telefónicas y de interceptación de la correspondencia privada sin que hubiera ninguna orden. La diferencia entre una y otra es que la intervención sin orden judicial no tiene ningún valor en un juicio. Con todo, las consideraciones de limitación legal en una situación de estado de excepción de facto como la que vivimos en Cataluña tienen poca validez. Por eso hay que intensificar la vigilancia sobre el uso de los aparatos tecnológicos que usamos para comunicarnos para cuestiones relacionadas con las movilizaciones y las actividades de preparación del referéndum.
En este sentido, es recomendable el uso de aplicaciones de mensajería con sistema de encriptación. El WhatsApp es una aplicación poco segura para comunicaciones reservadas. Hace unos años que se utiliza el Telegram como un servicio con más garantías. Aun así, el servicio más seguro en este momento se llama Signal. Por ejemplo, es la aplicación que recomienda el ex-analista de la NSA Edward Snowden porque utiliza el protocolo ZRTP, que permite cifrar los mensajes de manera segura. La aplicación también tiene la capacidad de avisar si detecta un intento de penetración externo.
Los ocho consejos de Snowden
Hace poco más de un año que Snowden dio ocho consejos de seguridad para el uso de teléfonos móviles. Son estos: tener el móvil siempre controlado y no dejarlo sobre ninguna mesa de un lugar público ni en manos de un desconocido porque pueden instalar programas espía; desactivar las conexiones siempre que no se usen (red Wi-Fin, localización, Bluetooth…); no usar redes de Wi-Fi públicas porque no son seguras (pueden robar contraseñas, datos y comunicaciones de todo tipo); tapar la cámara (se puede hacer con fundas que no tengan el agujero habitual) para evitar un disgusto si pinchan el móvil y graban lo que haces; alejar el móvil de las conversaciones importantes para que no utilicen el micrófono que trae incorporado para escucharla; restaurar el móvil periódicamente para deshacerse de los programas espias que puedan haberte instalado; apagar el móvil y extraer la batería, que es más seguro que no dejarlo en modo avión; y usar contraseñas seguras que alternen letras, símbolos y números con un mínimo de ocho caracteres.
Todo ello son recomendaciones para unos días que serán decisivos para el futuro de todo el país. La mayoría de personas que se movilizan estos días no tienen nada que esconder. Por lo tanto, no hay que obsesionarse excesivamente con el espionaje. Los máximos dirigentes del independentismo ya tienen incorporadas muchas de estas prácticas. Pero hay cuestiones que es bueno que las sepa todo el mundo. Si sabemos como nos tenemos que comportar, como podemos actuar más seguros y cuáles son nuestros derechos, estaremos más preparados para encarar todo lo que esté dispuesto a hacer el estado autoritario que queremos abandonar cuanto antes mejor.
Pere Cardús, periodista
23 de septiembre de 2017
[wpdm_package id=“93738”]
