El poble cata­là con­tes­ta amb «Èxit rotund» – CUP Paï­sos Catalans

La mani­fes­ta­ció con­vo­ca­da ahir en motiu de la sen­tèn­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal a Bar­ce­lo­na ha estat un èxit rotund. Més d’un milió de per­so­nes van recó­rrer el Pas­seig de Grà­cia. La CUP hi van ser pre­sent amb bloc pro­pi dins la mani­fes­ta­ció i sota el lema «Tirem pel dret, INDEPENDÈNCIA». Sens dub­te una jor­na­da que pas­sa­rà a la his­tò­ria del nos­tre poble.
A con­ti­nua­ció vegeu la crò­ni­ca de la mani­fes­ta­ció de Lli​ber​tat​.cat

Tot just toca­ven les pri­me­res hores de la tar­da i Bar­ce­lo­na ja dona­va els pri­mers sen­yals de col·lapse i ja dei­xa­va clar, per damunt de tot, que es trac­ta­ria d’u­na mani­fes­ta­ció des­acom­ple­xa­da­ment inde­pen­den­tis­ta. I així va ser. Nin­gú que hagi assis­tit a la mani­fes­ta­ció d’a­quest dis­sab­te pot posar en dub­te el caràc­ter inde­pen­den­tis­ta del gruix de la mani­fes­ta­ció, la més gran de la història.

Aques­ta ha estat, les xifres par­len per si soles, la mani­fes­ta­ció més mul­ti­tu­di­nà­ria que s’ha­gi dut mai a ter­me als Paï­sos Cata­lans, sobre qual­se­vol injus­tí­cia. I la més mas­si­va ha estat per la inde­pen­dèn­cia, pos­si­ble­ment la pit­jor injus­tí­cia que pateix el nos­tre país. Gale­ria de fotos

Una mani­fes­ta­ció que ha dei­xat en ridí­cul els polí­tics auto­no­mis­tes que han acu­dit a la mani­fes­ta­ció, i que per impo­si­ció ocu­pa­ven l’en­ca­pça­la­ment de la mar­xa sota cen­te­nars de veus que cri­da­ven «Polí­tics fora de la capça­le­ra» o «Mon­ti­lla boti­fler!». Qua­tre polí­tics i agents socials a davant de tot que es mani­fes­ta­ven per l’Es­ta­tut, i un milió i mig de per­so­nes tot darre­re cla­mant inde­pen­dèn­cia, amb pan­car­tes, cri­des, cants, car­tells o indu­men­tà­ria. La for­ma tant era, l’im­por­tant era el motiu. I aquest 10‑J ho hem acon­se­guit: la mani­fes­ta­ció més gran de la his­tò­ria ha estat per dema­nar la llibertat.

Venim d’un pro­cés d’au­to­de­ter­mi­na­ció com­post de qua­tre ona­des en el qual des­enes de milers de per­so­nes han tin­gut dret a votar per la inde­pen­dèn­cia en les con­sul­tes popu­lars i ara, impul­sats per un espan­yo­lis­me viru­len­ta­ment agres­siu, un milió i mig de per­so­nes sur­ten al carrer per exi­gir que tenim el legí­tim dret de deci­dir ser lliures.

Bloc de l’Es­que­rra Independentista 

Rere metres i metres de gen­ta­da però sen­se arri­bar a visua­litzar enca­ra el final de la cua de mani­fes­tants, el bloc de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta s’e­ri­gia com­ba­tiu per pro­cla­mar als qua­tres vents «Tirem pel dret: Inde­pen­dèn­cia» o «Cap Esta­tut ens farà lliu­res. Inde­pen­dèn­cia Paï­sos Cata­lans». Molts mani­fes­tants hi eren d’ho­res abans per tal d’ul­ti­mar els pre­pa­ra­tius del bloc de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i repar­tir els tres fulle­tons amb els mani­fes­tos fets per a l’o­ca­sió: el de la CUP, expli­cant els motius de la pro­tes­ta; el mani­fest uni­ta­ri de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta pel 10J, i el mani­fest que l’MDT va eme­tre amb motiu de la sen­tèn­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal sobre l’Estatut. 

Des­prés d’es­ten­dre una immen­sa este­la­da a la faça­na d’un edi­fi­ci de Pas­seig de Grà­cia amb Dia­go­nal ‑emplaça­ment del bloc de l’EI- i des­prés de res­tar més de dues hores sota un sol de jus­tí­cia i immò­bils per la impos­si­bi­li­tat d’a­va­nçar ate­sa l’ex­tra­or­di­nà­ria con­cen­tra­ció de per­so­nes que feia que la pro­tes­ta sem­blés més una con­cen­tra­ció que una mani­fes­ta­ció, pels volts de les vuit del ves­pre l’es­te­la­da s’ha des­plaçat a la capça­le­ra del bloc de l’EI per capi­ta­ne­jar-lo horitzon­tal­ment tota l’es­to­na. En pri­mer lloc, la pan­car­ta de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­taamb el lema «Cap esta­tut ens farà lliu­res. Inde­pen­dèn­cia Paï­sos Cata­lans» enmig de ban­de­ro­les d’En­da­vant, del PSAN i de Mau­lets. En segon lloc, la pan­car­ta de la CUP, que por­ta­va per lema «Tirem pel dret: Inde­pen­dèn­cia» acom­pan­ya­da de des­enes de ban­de­ro­les de l’or­ga­nitza­ció que pin­ta­ven de color groc la zona. Tam­bé hi era pre­sent una altra pan­car­ta de la CUP titu­la­da «Prou d’Es­ta­tuts. Ara cap a la Independència». 

Abans d’a­va­nçar però, uns quants glo­bus ver­mells i grocs s’han endut cel enllà una pan­car­ta amb l’es­crit «Cap Esta­tut ens farà lliu­res». Lla­vors, este­sa l’es­te­la­da gegant i des­ple­ga­des les pan­car­tes, els milers d’a­ple­gats final­ment han pogut come­nçar a cami­nar, a batze­ga­des, enmig de cants de tota mena a favor de la inde­pen­dèn­cia. Una fur­go­ne­ta de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta que pre­ce­dia el bloc mar­ca­va el rit­me de les consignes.

Par­la­ments
Des­prés d’a­va­nçar len­ta­ment uns metres Pas­seig de Grà­cia avall i quan els de davant de tot de la mani­fes­ta­ció ja l’ha­vien dona­da per aca­ba­da, havent realitzat els par­la­ments i can­tat l’him­ne, el bloc de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta s’ha atu­rat per enfi­lar els par­la­ments a cavall de la camio­ne­ta. Tot pri­mer una repre­sen­tant de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta ha pre­sen­tat els par­la­ments i ha expli­cat el peri­ple vis­cut de rebuig a l’Es­ta­tut que va come­nçar ja l’any 2006, així com els motius per mani­fes­tar-se qua­tre anys des­prés. «L’es­tat espan­yol no està dis­po­sat a res­pec­tar la volun­tat del poble cata­là. I és per això que estem aquí», ha resumit. 

Segui­da­ment ha donat pas al par­la­ment de la por­ta­veu de la CUP, Aina Baraho­na, que ha vol­gut dei­xar clar que ni la CUP ni l’EI han assis­tit a la mani­fes­ta­ció per defen­sar cap Esta­tut. «Som aquí per dir que la inde­pen­dèn­cia és l’ú­nic pro­jec­te via­ble, l’al­ter­na­ti­va rao­na­ble», ha afir­mat, i ha afe­git que no ha estat una mani­fes­ta­ció de polí­tics sinó «la mani­fes­ta­ció inde­pen­den­tis­ta més mas­si­va de la his­tò­ria del nos­tre país». 

Baraho­na ha deta­llat els motius pels quals l’Es­ta­tut «ens sot­met a Espan­ya» i ha expli­cat que la sen­tèn­cia ha posat sobre la tau­la «una con­tra­dic­ció exis­tent entre la nos­tra volun­tat i la seva». «L’Es­ta­tut és una llei orgà­ni­ca espan­yo­la», ha dit», «en cap cas l’ex­pres­sió de la volun­tat cata­la­na», i ha assen­ya­lat que l’ex­pres­sió de la volun­tat cata­la­na són les con­sul­tes, la mani­fes­ta­ció i la volun­tat de molts ajun­ta­ments de decla­rar-se moral­ment exclo­sos de la Constitució».

«Ja n’hi ha prou de riu­re’s dels Paï­sos Cata­lans», ha adver­tit la por­ta­veu nacio­nal, «ja n’hi ha prou d’in­ca­pa­ci­tat polí­ti­ca, ara toca escol­tar i tre­ba­llar pel país» ja que «la socie­tat cata­la­na ha dit prou, ha exer­cit la demo­crà­cia real i ha demos­tat que un poble es pot auto­or­ga­nitzar fent con­sul­tes i manifestant-se».

Baraho­na ha pre­ci­sat que hi ha una altra mane­ra de fer polí­ti­ca «on la corrup­ció no hi té lloc» i ha asse­ve­rat que els cata­lans «volem un país lliu­re, just i ínte­gre». «Ni l’Es­ta­tut, ni la Cons­ti­tu­ció, ni cap llei il·legítima pot guiar un país, només la volun­tat popu­lar pot fer-ho», ha sentenciat. 

Per altra ban­da, la por­ta­veu ha vol­gut repas­sar l’au­ge del pro­cés d’au­to­de­ter­mi­na­ció vis­cut durant el darrer any. En con­cret, ha asse­gu­rat que hem vist «l’i­ni­ci d’un pro­cés d’a­lli­be­ra­ment menat per l’au­to­or­ga­nitza­ció popu­lar». La mani­fes­ta­ció del 10‑J «és l’i­ni­ci de la trans­for­ma­ció social, del camí a la inde­pen­dèn­cia, d’uns Paï­sos Cata­lans oberts a Euro­pa i al Mediterrani».

A més, ha remar­cat que «per la lli­ber­tat dels Paï­sos Cata­lans no res­pec­ta­rem la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la ni la Repú­bli­ca Fran­ce­sa», i ha subratllat que «llui­ta­rem pels drets socials, polí­tics i cul­tu­rals als quals va lli­ga­da la nos­tra lli­ber­tat». I la CUP i l’EI «no dei­xa­ran de tre­ba­llar fins a acon­se­guir que exis­tei­xi una majo­ria als Paï­sos Cata­lans que digui sí a la inde­pen­dèn­cia». ha manifestat.

Una repre­sen­tant de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta de Mallor­ca ha lle­git el mani­fest uni­ta­ri del bloc. Pos­te­rior­ment un por­ta­veu de la CAJEI i un de Mau­lets han pro­nun­ciat la posi­ció de les dues orga­nitza­cions sobre l’Estatut.