Davant el ces­sa­ment defi­ni­tiu de l’ac­ti­vi­tat arma­da d’E­TA, la Can­di­da­tu­ra d’U­ni­tat Popu­lar (CUP) ha expres­sat que la decla­ra­ció de l’or­ga­nitza­ció arma­da és «una pas­sa més que s’ins­criu en el pro­cés ini­ciat els darrers anys per l’es­que­rra aber­tza­le, que dei­xa en mans dels estats espan­yol i fran­cès la res­pon­sa­bi­li­tat de fer les pases següents per a la reso­lu­ció del con­flic­te polític.»

La can­di­da­tu­ra inde­pen­den­tis­ta afir­ma que l’a­nun­ci de ces­sa­ment de l’ac­ti­vi­tat arma­da d’E­TA «pot obrir les por­tes a un pro­cés d’in­de­pen­dèn­cia» i en aquest sen­tit creu que el pri­mer que han de fer els estats «és reco­nèi­xer el dret a deci­dir del poble basc» ja que «si no pot deci­dir el seu futur no que­da­rà resolt el conflicte».

La CUP assen­ya­la que el comu­ni­cat és «un pas més que s’ins­criu en el pro­cés ini­ciat els darrers anys per l’es­que­rra aber­tza­le» però subratlla que «dei­xa en mans dels estats espan­yol i fran­cès la res­pon­sa­bi­li­tat de fer les pas­ses següents per a la reso­lu­ció del con­flic­te polí­tic». La CUP creu que s’ha de posar fi a «la polí­ti­ca d’il·legalitzacions con­tra l’es­que­rra abertzale.»

L’or­ga­nitza­ció inde­pen­den­tsi­ta Enda­vant-OSAN s’ha posi­co­nat públi­ca­ment en rela­ció a l’a­nun­ci d’E­TA del ces­sa­ment d’ac­cions arma­des. En un comu­ni­cat recor­da que per con­te­nir les rei­vin­di­ca­cions nacio­nals i socials «l’Es­tat espan­yol (i el fran­cès) s’ha ser­vit, sem­pre que ho ha tro­bat opor­tú, de la mani­pu­la­ció, la per­se­cu­ció polí­ti­ca, l’ús par­cial de la jus­tí­cia, la vio­lèn­cia físi­ca, la tor­tu­ra i l’assassinat.»

En aques­ta valo­ra­ció reco­neix la debi­li­tat de l’Es­tat que es pro­dui­rà en el nou con­text, donat que «L’Estat espan­yol ha cai­gut al seu pro­pi parany, ja que ara és quan més fal­ta li fa des­ac­ti­var el dis­curs de la confrontació.

Ahir, l’organització Eus­ka­di eta Aska­ta­su­na (ETA) va fer públi­ca la seva deci­sió d’a­ban­do­nar la llui­ta arma­da de for­ma defi­ni­ti­va i adhe­rir-se a la peti­ció de la comu­ni­tat inter­na­cio­nal en el camp de la nego­cia­ció de con­flic­tes per resol­dre la con­fron­ta­ció polí­ti­ca exis­tent entre el poble basc i els estats espan­yol i francès.

La decla­ra­ció ofi­cial de la comis­sió inter­na­cio­nal con­té 5 punts, i ara la para­ula la tenen Madrid i París, ja que el segon punt és el de l’assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats per part dels Estats en el pro­ble­ma i, per tant, en la solució.

Davant les múl­ti­ples veus de l’es­pan­yo­lis­me i el regio­na­lis­me que asse­gu­ren que a par­tir de l’a­nun­ci d’E­TA no hi ha res a nego­ciar, i que mai han exis­tit dos bàn­dols, sinó tan sols una ban­da cri­mi­nal i un Estat de dret i demo­crà­tic, Enda­vant – OSAN es veu en el deu­re de recor­dar, ara més que mai, que no pot exis­tir un con­flic­te mili­tar d’a­ques­ta enver­ga­du­ra sen­se que exis­tei­xi tam­bé un con­flic­te polí­tic de rerefons.

El con­flic­te exis­teix per una situa­ció d’im­po­si­ció davant les neces­si­tats de lli­ber­tat i demo­crà­cia del poble basc. Ens veiem tam­bé en el deu­re de recor­dar que per a aques­ta fina­li­tat l’Es­tat espan­yol (i el fran­cès) s’ha ser­vit, sem­pre que ho ha tro­bat opor­tú, de la mani­pu­la­ció, la per­se­cu­ció polí­ti­ca, l’ús par­cial de la jus­tí­cia, la vio­lèn­cia físi­ca, la tor­tu­ra i l’as­sas­si­nat. És aques­ta inade­qua­ció del model polí­tic a les neces­si­tats d’un poble el que cons­ti­tueix la font del con­flic­te, i allò que ha de ser deba­tut i modi­fi­cat per a poder par­lar de pau i demo­crà­cia plenes.
Durant les darre­res dèca­des, el dis­curs de l’Es­tat espan­yol ha anat evo­lu­cio­nant, fent cada cop més difí­cil la reso­lu­ció del con­flic­te, ja que l’e­xe­cu­tiu cen­tral s’ha enquis­tat en posi­cions de con­fron­ta­ció a tra­vés de la repres­sió, la mani­pu­la­ció de l’o­pi­nió públi­ca i els mit­jans de comu­ni­ca­ció espan­yols. Això, fins el punt que avui en dia, no només no con­tro­la aques­ta opi­nió, sinó que és ella la que a cop de por­ta­des i noti­cia­ris con­tro­la els dis­cur­sos i traça les polí­ti­ques del conflicte.

L’Estat espan­yol ha cai­gut al seu pro­pi parany, ja que ara és quan més fal­ta li fa des­ac­ti­var el dis­curs de la con­fron­ta­ció. Refer els mapes con­cep­tuals sobre qües­tions com la vio­lèn­cia i les impo­si­cions, les víc­ti­mes i els botxins o la recon­ci­lia­ció i el per­dó serà molt més com­pli­cat per a un sec­tor que per a un altre, mal­grat que amb­dós són víc­ti­mes vio­len­ta­des, pen­dents de per­dó i de reconciliació.

Quan la mesa polí­ti­ca hagi arri­bat a la con­clu­sió final, i faci públic un full de ruta cap a la super­ació del con­flic­te en clau demo­crà­ti­ca, de poc li hau­rà ser­vit a l’Estat espan­yol negar-se a dia­lo­gar, doncs el País Basc i el Món sabran que el camí traçat no té mar­xa enrere.

Davant d’aquesta situa­ció, des d’En­da­vant (OSAN) volem fer una cri­da a la soli­da­ri­tat i, sobre­tot, a l’or­ga­nitza­ció popu­lar. Ente­nem que només la pres­sió social pot fer seu­re els Estats espan­yol i fran­cès a nego­ciar. I com abans comen­ci i fina­litzi aquest pro­cés, abans aca­ba­rà el pati­ment, i el poble basc podrà deci­dir lliu­re i sobi­ra­na­ment el seu futur.

A més, des d’En­da­vant volem fer una cri­da al poble cata­là a seguir cons­truint el seu pro­pi camí cap a la lli­ber­tat.