Tres noti­cies inter­es­sants aquest matí. Una recor­da­va que el pas­sat 12 de novem­bre de 2010 el dia­ri El Perió­di­co infor­ma­va que un home de 45 anys, amb depres­sió, malalt, i a l’a­tur es suï­ci­da­va en un parc de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. Aquest home vivia amb la seva dona i tenia una filla de 14 anys, una set­ma­na abans havia rebut una deman­da judi­cial per haver ocu­pat il·legalment des de feia nou mesos una casa de l’em­pre­sa públi­ca de la Gene­ra­li­tat Adig­sa. La seva pare­lla asse­gu­ra­va al dia­ri que esta­va con­ve­nçu­da que el seu marit s’ha­via tret la vida per­què sabia que als havien de des­allot­jar: es muy tris­te que nos haya pasa­do esta des­gra­cia solo por una vivien­da- ens diu la dona-. No ens allar­ga­rem amb exem­ples, tot i ser cons­cients que les reta­lla­des de la sani­tat tam­bé s’han cobrat la vida d’un gra­pat de persones.

La sego­na notí­cia ens par­la­va de CiU i el Pac­te Fis­cal. Artur Mas i Anto­ni Duran i Llei­da, esgri­mei­xen sis­te­mà­ti­ca­ment l’ar­ma del Pac­te Fis­cal pre­sen­tant-la com la solu­ció a tots els nos­tres mals. Ens asse­gu­ren que aques­ta con­ques­ta con­tri­bui­rà a millo­rar les nos­tres con­di­cions de vida; ens asse­gu­ren que Espan­ya ens roba i que si dei­xa de robar-nos ja esta­rà tot solu­cio­nat. Tot i ser cert que Espan­ya en roba, i no només ens roba sinó que ens aixa­fa mili­tar­ment, ideo­lò­gi­ca­ment, cul­tu­ral­ment,… no ho és menys que tam­bé hi ha una colla de cata­lans i cata­la­nes que tam­bé ens roben i ens ofe­guen poli­cial­ment, judi­cial­ment,.… Fèlix Millet i Jor­di Mon­tull, per posar només un dels molts exem­ples ‑el del 3%,…-, amb la col·laboració direc­ta de CiU, ens han robat fins a 10 mili­ons d’eu­ros i seguei­xen lliu­res (i aquí apa­reix el supo­sat paper inde­pen­dent del poder judi­cial) com si res no hagués pas­sat, cami­nant pels carrers.

Per últim les notí­cies par­len d’Eu­ro­pa. Ange­la Mer­kel i Nico­las Sar­kozy estan dis­po­sats a tot per man­te­nir l’eu­ro i la Unió Euro­pea: s’ha de defen­sar l’eu­ro, per­què sen­se euro no hi ha Euro­pa i la Unió Euro­pea no és una opció sinó una nece­si­tat. Tant la llui­ta del poble grec, on Euro­pa més que una neces­si­tat és una putada; com el geno­ci­di per petro­li de l’O­TAN con­tra el poble libi, ens ho han dei­xat claríssim.

El que uni­fi­ca aques­tes tres refe­rèn­cies que aca­bem de donar és una rela­ció entre éssers humans que se’ns pre­sen­ta ocul­ta i que és la domi­na­ció d’uns sobre i con­tra els altres, i la sub­mis­sió dels altres vers els uns. Ja sigui d’es­pan­yols con­tra cata­lans, ja sigui de cris­tians con­tra musul­mans, d’ho­mes con­tra dones, del cen­tre de l’im­pe­ri con­tra la peri­fè­ria, i el que més inter­es­sa: d’uns cata­lans con­tra uns altres catalans.

Una mino­ria molt pode­ro­sa opri­meix una majo­ria molt dèbil. Una mino­ria que dis­po­sa de mit­jans de comu­ni­ca­ció, de for­ces arma­des, d’ins­ti­tu­cions socials infil­tra­des entre els tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res (seguint en l’e­xem­ple de l’Hos­pi­ta­let, El Perió­di­co seguia: los jefes de los ser­vi­cios socia­les del Ayun­ta­mien­to de l’Hos­pi­ta­let acu­die­ron a casa de los fami­lia­res a ofre­cer su apo­yo. «Lle­ga­ron algo tar­de», les dijo una cuña­da que había inten­ta­do tra­mi­tar un piso pro­te­gi­do para la fami­lia.); en resum: una mino­ria opres­so­ra que domi­na fins hi tot la ideo­lo­gia i la moral amb la que la gran majo­ria explo­ta­da es pen­sa tant a ella matei­xa, com a la mino­ria explo­ta­do­ra, com a la res­ta de la natu­ra. Hem d’es­tar aler­ta per­què hi ha amics dels opres­sors barre­jats entre nosal­tres que ens venen, ens fan pen­sar mala­ment, ens des­or­ga­nitzen, com són CCOO i UGT, la majo­ria d’ON­G’s, ERC i ICV,…

Tenim exem­ples a cabas­sos de que la nos­tra socie­tat està frac­tu­ra­da en dues parts enfron­ta­des i que aques­tes dues parts ente­nen una matei­xa reali­tat de mane­res total­ment dife­rents: A l’es­tat espan­yol hi ha un 20% d’a­tur, demos­tra­ció evi­dent de que el sis­te­ma eco­nò­mic no està cen­trat en les per­so­nes sinó pen­sat pel bene­fi­ci eco­nò­mic pri­vat. Els éssers humans hem anat fins a la Llu­na però ara no hi ha diners ni per edu­ca­ció (però si per sobre­ali­men­tar als Bor­bons),… Uns ente­nen la nació, amb els seus recur­sos natu­rals, les per­so­nes, les fàbri­ques, cases, bancs,… com a font de la qual extreu­re rique­sa (ja ho van fer i ho seguei­xen fent a les Amè­ri­ques des de 1492) i els altres ente­nem, i hem d’a­ju­dar a enten­dre, la nació com allò que cal recu­pe­rar, com allò comu­nal, com allò que ser­veix als éssers humans i no com allò al que els éssers humans ser­vim; no hem d’es­tar age­no­llats davant les coses sinó que les coses ens han de ser­vir a nosal­tres. Hem de posar un altre cop l’és­ser humà al cen­tre i no el capi­tal. Com s’en­tén: cases sen­se gent i gent sen­se casa? La teo­ria boltxe­vic de les dues nacions, malau­ra­da­ment, enca­ra és vigent.

La bur­ge­sia cata­la­na té els seus pro­ble­mes amb l’es­tat inva­sor per explo­tar-nos amb cal­ma, per això neces­si­ta la nos­tra col·laboració i inten­ta que assu­mim com a nos­tres els seus inter­es­sos, d’a­quí el nume­ret d’un hipo­tè­tic refe­rèn­dum sobre el Pac­te Fis­cal. Per assen­tar la seva posi­ció fa ser­vir argu­ments ambi­gus que con­te­nen cer­tes dosis de veri­tat, com que l’es­tat espan­yol ens saque­ja. Tot i com­par­tir enemic comú, la bur­ge­sia i la clas­se tre­ba­lla­do­ra cata­la­na tam­bé tenim una gue­rra intes­ti­na que ens enfron­ta i no podem per­me­tre’ns el luxe d’o­bli­dar-la per un difós dia de demà. Si es donés el cas que la bur­ge­sia cata­la­na con­tri­buís nota­ble­ment a acon­se­guir la inde­pen­dèn­cia polí­ti­ca, fins hi tot de tota la nació, els Paï­sos Cata­lans, enca­ra ens que­da­ria la dura llui­ta per acon­se­guir la nos­tra inde­pen­dèn­cia eco­nò­mi­ca; donant per entès que la bur­ge­sia, ja sigui cata­la­na o estran­ge­ra, ens segui­rà extorsionant.

Som dues nacions, cata­la­nes les dues, que tenim inter­es­sos anta­gò­nics. La bur­ge­sia i la clas­se tre­ba­lla­do­ra no podem anar de la mà. La famí­lia de l’hos­pi­ta­let no ha de cau­re en l’en­gany i iden­ti­fi­car-se amb els inter­es­sos d’en Millet; a nivell euro­peu és incon­ce­bi­ble que el poble grec san­gri per man­te­nir la via­bi­li­tat d’u­na mone­da. Els tre­ba­lla­dors i les tre­ba­lla­do­res cata­la­nes davant el Pac­te Fis­cal hem de con­tes­tar que ja n’es­tem farts de ton­te­ries, cal que tre­ba­llem per la Inde­pen­dèn­cia i el Socia­lis­me ara i aquests no es dema­nen, es conquereixen.

Jor­di Romeu, mili­tant d’En­da­vant (OSAN)